29 de agost de 2020
29.08.2020
Diari de Girona

Amor de mercenari

28.08.2020 | 23:44
Amor de mercenari

Moment per a les hemeroteques i les videoteques, per buscar-hi les infinites declaracions d'amor que Leo Messi ha fet al Barça d'ençà aquell mític primer acord redactat i signat en un tovalló de paper. De proclamar que es veia a Barcelona la resta de la seva vida, el millor jugador del món ha passat a anunciar el final de la relació per mitjà d'un glacial burofax. Les preguntes que brollen són moltes, i una d'elles és la següent: ens estava enganyant o ens estàvem deixant enganyar amb plena consciència?

Cal una innocència quasi infantil per creure's el patriotisme dels mercenaris, i la majoria de jugadors d'aquest nivell són això, professionals a sou de qui els contracti. De la seva honestedat podem esperar-ne que ofereixin el millor en les batalles esportives en les quals participen, que defensin els colors i l'escut de l'equip sobre el terreny de joc amb la màxima habilitat i energia de què siguin capaços i que siguin cooperatius i disciplinats en els entrenaments. Però no podem oblidar que tenen com a màxim interès la seva pròpia carrera, sigui en l'aspecte econòmic o en el de la glòria i el prestigi. Els millors sempre volen guanyar: diners i títols. Les ofertes espontànies de sacrificar-se pel club són tan inusuals que esdevenen notícia; per a la resta, canviar de club per progressar –o per allargar la decadència– és part de la normalitat, tant com el cerimonial de petonejar el nou escut en l'acte de presentació i després de cada gol, i declarar que s'està complint el gran somni de la seva vida.

Cap d'aquestes reflexions no consolarà el seguidor blaugrana colpejat per la notícia, l'aficionat que sí que estima Messi, que n'ha estat enamorat gairebé dues dècades, i que no s'empassa la idea de perdre'l. Des de la distorsió perceptiva i reflexiva que provoca l'enamorament, trobarà culpables a qualsevol lloc excepte en la persona del seu ídol, i el candidat amb més números per al paper de responsable és Bartomeu, president d'una directiva que no ha sabut o pogut realitzar quan tocava la renovació de l'equip, el «foc nou» que ara cal encendre per força.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit