Imagino que l'han vist perquè s'ha fet viral, que es diu ara. És un vídeo en què una auxiliar d'infermeria molt jove es grava a si mateixa contenint el riure i gesticulant mentre la seva companya, també molt jove, insulta la dona que hi ha al llit a la qual està atenent en un geriàtric de Terrassa. Li crida que es prengui la pastilla i es mofa d'ella, i al final sembla que no li dona la medicació. Dues aprofitades armades de telèfon mòbil de les moltes que greixen les xarxes socials, amb un cap prou mal moblat com per haver cavat soletes la seva pròpia fossa en difondre les imatges. Les han acomiadat, cosa que no crec que els importi gaire. Ja trobaran una altra feina escombraria; amb la seva reputació per terra, les residències de la tercera edat no passen pel millor moment, també cal apuntar-ho. Una no s'ha disculpat, que sapiguem; l'altra, que és l'autora material del petit testimoni malvat dels nostres temps, sí que ho ha fet. Ha penjat un altre vídeo en els seus comptes anunciant que se'n va un temps, però que tornarà. Resulta que la noia era una influencer, amb un compte sobre dietes i exercici i coses així. Espero que no fos una d'aquelles a les quals el director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, va demanar ajuda per predicar la lluita contra el coronavirus. «Crec que hi ha molts influencers a Espanya amb una visibilitat molt gran que poden ajudar a controlar la pandèmia», va dir exactament quan se li va preguntar pel contagi massiu de població menor edat. He de dir en honor a la veritat que la dona que gravava els insults a l'anciana portava mascareta. No sé quants «m'agrada» colliria per això.
Cal estar realment desesperat per recórrer als Pelayos, les Dulceidas i altres egos deslligats per plantar cara a la bestiola. En altres països es contracten mestres, metges i rastrejadors. Aquí s'encomanen als reis del Tik Tok i als instagramers. D'aquí a dues setmanes començarà el curs, i si un miracle no hi posa remei, els adolescents han de quedar-se a casa estudiant en línia. Se'ls impedirà relacionar-se amb els seus amics i companys cara a cara en l'entorn constructiu, normalitzador i integrador que és l'institut, on rebrien a més el suport i els coneixements de persones ensinistrades per ensenyar-los no només matèries curriculars, sinó també mesures sanitàries d'autoprotecció i responsabilitat social. Se'ls mantindrà tancats a la seva habitació davant d'un ordinador, i molt convincents s'han de mostrar els influencers del doctor Simón perquè quan acabin de traginar webs i documents, i tanquin l'avorrida i solitària sessió, no surtin en estampida a una reunió diürna o un botellón nocturn per ajuntar-se amb els seus parells. Perquè no estem confinats i, si tots sortim, ells també sortiran i amb més raó.
La nostra societat està a punt de pagar amb els xavals el fracàs de la gent gran, aquests que poblen les direccions generals i els comitès d'experts, els de les fases, els corredors d'assegurances i els plans pilots. I també els de la màscara al colze, els de «jo no em tapo la cara que suo molt», els de la paella per trenta per celebrar amb retard les noces d'or dels avis, el pícnic nocturn perquè Sant Joan se celebra sí o sí, «acosta la cadira, mascle, i fes-me una abraçada». Perquè els autèntics influencers són els pares, de tota la vida.
