30 de agost de 2020
30.08.2020
Diari de Girona

Rasputins

30.08.2020 | 06:00
Rasputins

Els vàlids adquirien notorietat quan el grifó a què servien no donava la talla o pretenia desentendre's de les seves obligacions en el càrrec. Així els va passar a Richelieu i Mazarino, però també a Lerma, Olivares o Antonio Pérez. Coneixem les aventures d'aquests personatges bastant més que les dels monarques i papes als quals van assistir, precisament per acaparar autoritat a l'ombra i manejar els fils entre bambolines.
Succeeix, però, que aquestes figures encaixen regular en democràcia, on s'escull algú perquè imprimeixi el seu propi segell, mai perquè altres ho facin per ell sense ni tan sols presentar-se davant l'electorat. Comptar amb experts que ajudin en aquesta tasca executiva o legislativa res té a veure amb permetre que el Rasputín abasti tan fort protagonisme que se li deixi fer i desfer al seu antull. La complexitat del món actual pot demanar el concurs d'assessors tècnics que contribueixin a la governabilitat, mai de sòsies que dirigeixin un país com el seu mas, fixant estratègies i objectius que tampoc passen per les urnes.
La manca de criteri, unida a la mediocre dimensió personal o al buit ideològic en els líders domesticats per aquests Maquiavels de pa sucat amb oli, solen ser terrenys ben abonats per les seves peculiars maniobres. D'aquí que la seva tasca pivoti en l'alquímia demoscòpica, l'astut màrqueting o la comunicació, traduïda avui en permanents campanyes mediàtiques en què no sempre resulta imprescindible dir la veritat. Detenir el poder al preu que sigui és la principal comesa d'aquests flamants gurus, per això la política ha degenerat en un mer joc de sondejos i enquestes artificioses, ladinos cops d'efecte, informacions o desinformacions prefabricades per ficar o treure del focus assumptes favorables o delicats per al cap, i tàctiques de genuïna manipulació a través de formats tradicionals o mitjançant els moderns algoritmes.
Que alguns d'aquests penosos corifeus hagin exercit de mercenaris en formacions antagòniques, confirma que el seu propòsit consisteix només a col·laborar al fet que s'arribi o es conservi el comandament, amb independència de qualsevol ideal, doctrina o principis. Són ja irrellevants les visions de l'avenir cimentades en pensaments de major o menor calat. O iniciatives concretes que puguin beneficiar en àmbits determinats. Tot passa ara pel que elucubra de qualsevol manera l'astut ajudant de camp, que cada dia té preparada per al seu senyor, depenent dels vents regnants, una suculenta amanida a base de romanços, gestos i ardids diversos.
Per descomptat, sorprèn que aquells que s'embolicaven fins fa poc a les banderes de la nova política, i que amb gran aparell verbal denunciaven les tenebroses forces ocultes que regien els nostres destins, hagin acabat sucumbint a aquests enigmàtics encantadors de serps, als quals ni es coneix tantes vegades el to de veu. L'accentuada reserva amb què actuen entre bastidors i la seva enorme influència no mereix tampoc censura per a aquells que van fer de la transparència el seu sant i senya, perquè una cosa segueix sent predicar i una altra donar blat.
Si el que governa no és el triat, sinó el ventríloc de torn, ja em diran per què dimonis serveixen els partits, els parlaments, els programes electorals i el mateix règim democràtic. Era el que ens faltava, que deixéssim les regnes en mans d'individus diferents dels que votem. A aquest pas, acabarem confiant en màquines i reduint a cendres el millor dels pitjors sistemes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit