31 de agost de 2020
31.08.2020
Diari de Girona

El mon és del migrants

31.08.2020 | 06:00
El mon és del migrants

Ni Catalunya per als catalans, ni Espanya per als espanyols, ni Amèrica per als americans. El món és dels migrants, doncs tots en un moment o altre de la nostra història hem sigut migrants (emigrants quan deixem un territori o immigrants quan n'arribem a un de nou). Són migrants els andalusos vinguts a Catalunya i els catalans que van anar a Cuba o Mèxic. Hem sigut migrants quan el món rural de Catalunya s'ha instal·lat a Barcelona i ho hem tornat a ser quan, cansats de la vida barcelonina, ens instal·lem a la Costa Brava.

Tots els humans provenim d'uns «orangutans» que van decidir baixar dels arbres i colonitzar les estepes. Això va passar a la gorga d'Olduwai a Tanzània fa 1-3 milions d'anys. És a dir, només fa uns segons si considerem que la vida es va originar en aquest planeta fa uns 3.500 milions d'anys! Progressivament vam colonitzar tot el món al ritme que evolucionàvem fins a ser els humans que avui som. Des que l'home va deixar de ser animal, les migracions i la permanent barreja entre grups humans han estat el mecanisme cabdal per la colonització del territori, el progrés i la civilització. Sempre hi han hagut migracions i sempre n'hi hauran, tant a escala local com nacional com transnacional. Són la conseqüència espontània i natural de les mancances i desequilibris socials.

Els fluxos migratoris no poden controlar-se en l'àmbit de fronteres. Les grans migracions de totes les èpoques han estat la conseqüència que els països d'origen no garantien una vida mínimament digna a les seves gents. Els migrants són persones que pateixen el dolor d'haver d'abandonar el seu país, que callen i es lliuren a un procés d'adaptació sovint marcat pel rebuig social i unes condicions de vida que nosaltres no voldríem per a les nostres gents. Els migrants mantenen l'esperança que els seus fills puguin rebre una educació i formació que els obrirà la porta a oportunitats que ells no van tenir. És obvi que per integrar-se cal tenir voluntat de fer-ho i també una societat que els vulgui integrar. Per tot plegat calen polítiques que ho facilitin. Si ho fem correctament tots en sortirem beneficiats.

Hanna Arendt al 1941 va llençar la provocadora tesi que «els refugiats són l'avantguarda dels pobles». És cert que ella estava pensant en el poble jueu, però a data d'avui ja sabem que no hi ha cap país desenvolupat que pugui prescindir dels migrants, ja que constitueixen una mà d'obra barata imprescindible, eviten l'envelliment de la població i aporten molts aspectes positius a l'economia.

Hi ha algunes reflexions bàsiques que cal tenir presents per no cometre greus errors ètics i socials, econòmics i polítics. La primera és que en un món globalitzat com el nostre, la migració forma part de l'essència de la globalització. És a dir, el món és dels éssers humans. Apropiar-se d'un territori anomenat «nació» per circumstàncies històriques, argumentant que hem nascut en aquest territori o compartim vincles de sang és moral i intel·lectualment insostenible. Com es pot defensar el dret a dir si volem o no compartir ciutadania amb qui conviu amb nosaltres i fa viable la societat en la qual estem?

Una altra reflexió inevitable és que la política està cada cop més mundialitzada: tots els països tenen necessitat de mantenir relacions amb tots els països. Els drets dels éssers humans cada cop més globalitzats estan inevitablement per damunt dels drets de la tribu. Des de la perspectiva política les migracions s'han convertit en un laboratori de «polítiques» del futur doncs, en encarnar la transnacionalitat de les nacions, es generen polítiques noves, a vegades revolucionàries, que resolen millor que les «velles polítiques» els grans problemes internacionals.

Si definim el migrant com aquella persona que no renuncia ni al seu origen ni a la identitat del lloc d'acollida, ens trobem davant d'un nous tipus de cultura societària que no està lligada a un localisme estret i insuficient socioeconòmicament. Estem davant de noves maneres d'entendre i practicar la veritable «ciutadania». La integració, la cohesió social i la igualtat de drets ens beneficien a tots.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook