Com a forma de protesta quan sigui inhabilitat, Presidentorra proposa que ningú el substitueixi en el càrrec, és a dir, que Catalunya quedi sense president. El principal problema que té una protesta d'aquesta mena és que ningú se n'adonarà, perquè entre asseure Presidentorra a la trona presidencial o deixar-la buida, no hi ha cap diferència. Si de debò vol que els ciutadans notin que allà hi ha hagut algun canvi, que a la presidència de la Generalitat ha succeït alguna cosa greu, el que han de fer els grups llacistes al Parlament és votar de president un musclo en escabetx. Fa temps que ho proposo, però l'ocasió la pinten calba, ara és el moment. Amb un musclo en escabetx al capdavant del govern, els catalans veuran que al front de Catalunya hi ha certs vestigis d'intel·ligència, primitius i bivalves, si es vol, però la millora serà suficient per fer notar que Presidentorra ha sigut destituït, i de passada per dipositar esperances en el futur del país.

-Alguna cosa deu haver passat al governet, que sembla que comença a funcionar- comentarà la gent, i tot seguit s'interessarà pel que hagi sigut de Presidentorra, que estava allà com si no hi fos.

El perill, és clar, és que davant d'una intel·ligència i habilitats superiors, la protesta de Presidentorra surti al revés, i la gent s'adoni que, on hi hagi un musclo en escabetx, que es tregui un empleat d'assegurances, dit sigui amb tots els respectes pel gremi.

Ens debatem, per tant, entre deixar el lloc vacant i que ningú percebi el canvi, o nomenar president un musclo i que, per comparació, Presidentorra quedi situat més enrere que aquest en l'escala evolutiva. No és fàcil la tria.

Ahir, a TV3, Presidentorra assegurava que havia desobeït dues vegades, potser estava fent recompte de tota la seva vida i incloïa la vegada que no es va acabar els macarrons tot i les admonicions de la seva mare, i la que es va tocar per sota dels llençols tot i les advertències del mossèn. Però si es referia a la seva tasca com a president, puc assegurar que un musclo no mentiria com ell. Els musclos poden ser moltes coses, però ni a honrats ni a valents no els guanya l'actual inquilí de la Casa dels Canonges, si és que encara viu allà. Ara és l'hora, catalans.