La carretera de la vergonya
Pere espinet coll Anglès
Malauradament, aquests darrers dies, titulars de diferents mitjans de comunicació han subratllat accidents ocorreguts en aquesta carretera, concretament al traçat entre Bescanó i Anglès. Entenc que caldria adaptar als temps actuals alguns trams més sensibles en aquesta via de comunicació, com molt bé podrien ser les amplades, que són les mateixes des de fa cent anys, o els vorals en els llocs on n'hi ha.
Acabada la Guerra Civil, el trànsit, tirant molt llarg, era d'uns cent cotxes diaris; avui dia, sobrepassa els 10.000 cotxes i tenim el mateix plat, però amb més gent.
Sí que s'han fet actuacions en els revolts del pou del Glaç, com així també en la zona de la Pilastra, però on cal anar amb molta precaució, amb molt de compte, sobretot quan plou pel perill d'esllavissaments en aquests punts i d'altres on les penyes estan a tocar de la carretera.
Sense cap mena de dubte, tot això dificulta la conducció i amb tanta estretor ens pot originar la sensació d'una certa inseguretat, sobretot quan davant nostre tenim un tractor, ciclistes o bé camions. Amb tot aquest panorama descrit, els avançaments poden ser un autèntic perill, en bona part degut a les amplades de la carretera.
Seria bo per a tothom que el Govern en prengués bona nota, sobretot en aquests moments, quan la competitivitat es troba a l'ordre del dia i les comunicacions en són el pal de paller.
Algú ho havia de dir
Jordi Fornés Pol Anglès
Quan intentes plantar cara a segons quins procediments per tal de defensar els drets i llibertats de les majories en un entorn mafiós, encara que aquest sigui d'àmbit extern, normalment et surt el tret per la culata. Ja fa temps que estar a primera línia política independentista, vol dir, ser valent, digne i assumir riscos. Si no és així, val més deixar pas a d'altres que hi estiguin disposats, que d'haver-n'hi de ben segur que n'hi ha. Però clar, millor enganyar i viure a la parra ben apoltronat.
Si el secretari general no publica el text íntegre de resolució parlamentària, pel que fa a la monarquia, està temptant contra els drets i llibertats del nostre país i se suma a la repressió estatal i, si el president del Parlament de Catalunya no fos un poruc, acomodat titella del sistema, hauria donat la cara juntament amb el president Torra, per tal de depurar responsabilitats, fent saltar caps, ja que la desobediència del secretari general al Parlament de Catalunya es pot salvar a través de les instruccions directes del president del Parlament de Catalunya, si no ets un botifler, clar.
D'altra banda, ja sabem tots, com legisla l'Estat espanyolista, corrupte, mafiós i mancat de Dret.
Del recorda el meu nom al de l'oblit
Joan Janoher I Sadurní Forallac
Un final sorprenent, i quasi en podríem dir esperat: per com un marrec, provinent d'Argentina, aterra al FC Barcelona, s'obrien un munt de possibilitats pel recent vingut, i d'això ja en fa 20 anys. La formació esportiva a La Masia s'esdevingué com un banc de prova per al vailet, on la seva vàlua i capacitat el van ajudar a créixer esportivament parlant fins al llistó més alt dels privilegiats. Tot feia pensar que aquell noi entraria a formar part de l'àmbit internacional, movent-se dintre el camp professional. Fins aquí, un bon treball com a integració.
Però, després de més de quinze anys al primer equip, guanyant una bona part del seu prestigi assolit, de cop venen canvis imprevistos, i aquell jove ja consagrat es descorona pels resultats tan negatius obtinguts en les dues últimes temporades, la qual cosa l'obliga desmesuradament a l'enfrontament del que considera el seu fracàs. Una actitud improcedent i de poca maduració professional en no voler demostrar-se que les seves actituds van per sobre de la dignitat dels èxits assolits, per això s'escau recordar Leo Messi, que volíem testimoniar com un gran ídol del Futbol Club Barcelona. En canvi, el procediment que vol seguir ens portarà al seu oblit més inhòspit com a jugador del Barça.
