Aquesta setmana s'enceta un nou curs polític ple d'incògnites. Pedro Sánchez no ho tindrà fàcil, però de moment en plena crisi sanitària no s'ha estalviat d'unes vacances a Lanzarote en una finca que el rei Hussein de Jordània regalà a Joan Carles I. Ja se sap que molt confinament, molt de teletreball, molts tuits, però a l'hora de la veritat el president del Govern i la seva família se n'han anat a una destinació turística, la qual cosa no han pogut fer la majoria de ciutadans. I no es tracta de fer demagògia, sinó de donar exemple. Però alguns socialistes no practiquen allò que prediquen quan són a l'oposició.
Però anem al nou curs. De moment no hi ha massa entesa entre els socis de govern. Al llarg d'aquestes darreres setmanes les crítiques entre membres del PSOE i Unides Podem han estat constants. Fins i tot els ministres manifestaren discrepàncies entre ells en qüestions educatives, sanitàries, socials o institucionals. El paper de la monarquia també enfrontà les dues formacions i mentre el PSOE intentava defensar posicionaments de govern, els de Pablo Iglesias s'unien a l'oposició radical d'ERC o Bildu, per exemple.
Difícilment els independentistes bascos i catalans donaran suport al pressupost. I això provoca que Sánchez s'acosti a Ciutadans a la recerca de deu vots més. Els d'Arrimadas en hores baixes no en defugen atès que és una manera d'aixecar el cap, tot intentant consolidar-se en el mapa polític espanyol, després de les desfetes a Galícia i Euskadi.
Unides Podem ja ha marcat distàncies, malgrat que les enquestes no els són favorables. Veure's al costat de Ciutadans no els fa cap mena d'il·lusió, però tenen pocs trumfos a les mans.
Només començar el període de sessions caldrà debatre la moció de censura presentada per Vox. No tindrà massa conseqüències, però de ben segur situarà el PP en una posició incòmode. I el PSOE vol parlar amb els populars no només de l'estratègia de Santiago Abascal, sinó de qüestions importants com la lluita contra la covid-19, la crisi econòmica i les renovacions del CGPJ, del Tribunal Constitucional, del Defensor del Pueblo i del consell de RTVE.
En aquests moments, Pablo Casado no sembla massa decidit a ajudar el govern. Difícilment donarà suport als pressupostos, però haurà d'estudiar molt bé els moviments, atès que si Ciutadans es desmarca, el PP pot veure's engolit per un Vox sense cap mena d'escrúpol i que desitja que tot peti per tal que des del populisme pugui continuar guanyant vots.
Des d'Europa es pressiona Pedro Sánchez perquè es desfaci d'Unides Podem. I els de Pablo Iglesias saben que si surten del Govern són morts políticament. Però avui els números no sumen i menys quan les forces que votaren la investidura ja han anunciat que es desmarquen del pressupost. El jeroglífic no és fàcil de resoldre i una legislatura amb un govern minoritari no preveu un futur massa engrescador. Els números no ofereixen una alternativa al PSOE, per la qual cosa una gran coalició com a Alemanya podria ser una solució atractiva sobretot per a la Unió Europea.
Avui aquest pacte entre les dues grans forces polítiques espanyoles sembla impossible. La moció de censura a Mariano Rajoy encara pesa molt i el tracte personal entre els líders socialista i popular no és massa galdós. Això fa pensar que Sánchez restarà sol i haurà d'intentar pactes puntuals amb formacions polítiques de diferents ideologies.
