Un home d'estudis

Es pot dir que, en els últims temps, he rebut més de 30 ofertes de compra, tant de part de particulars, com d'immobiliàries, grups d'inversors, fons voltor, especuladors,€ finalment ens hem decidit a acceptar la proposta que ens va fer un jove sanitari, enamorat del Barri Vell, amb qui hem establert una bona sintonia.

Quan comencem a escriure aquest article, ja som en el nou estudi, de prop de 150 m2, situat en uns baixos del carrer del Carme, on ens hem instal·lat no fa gaire. La mudança va ser laboriosa, atès que varen caldre tres camions per traslladar tots els quadres, llibres i mobiliari divers, que teníem a la nostra antiga seu.

Aquest nou espai té diferents sales que em permetran organitzar les diferents col·leccions de dibuixos, pintures, gravats, collages,€ així com la nostra àmplia biblioteca. No disposem de cap seient de barberia, com tenia Carles Vivó a la seva Sancta Santorum, però, asseguts còmodament a la nostra butaca preferida, mentre esperem que arribin les primeres visites, fem un tomb per la vida, rememorant tots els espais artístics que hem habitat al llarg dels anys.

Hem de dir que, on vàrem deixar volar d'antuvi la nostra imaginació, va ser, sens dubte, en els pupitres dels «hermanus» maristes de la Mercè, aleshores Sagrado Corazón (actual seu de Càritas Diocesana), on era conegut pels meus dibuixos de temàtica bèl·lica. Llavors, estava molt influenciat per l'èpica de la II Guerra Mundial i tenia una gran devoció per Boixcar, el creador d'Hazañas Bélicas. A mesura que els conflictes varen anar avançant, vaig anar dibuixant, primer la guerra de Corea, i més endavant, quan ja tenia un pensament més format, els moviments antiimperialistes, la guerra de Vietnam i la revolució cubana.

És en els anys 60, quan establim contacte amb el gran pintor i camarada Enric Marquès i també, amb en Colomer i, en especial, amb el mestre Isidre Vicens. Acudíem a la seva acadèmia del carrer Bellmirall que va ser, de fet, el nostre primer estudi.

Un estudi-taller, va ser també el terrat de casa, a la plaça del Correu Vell, on hi vaig viure molts anys. Un altre lloc de treball a l'aire lliure fou la vall de Sant Daniel i la Girona monumental, on tantes vegades vam anar a pintar amb tots els deixebles de l'Isidre.

A finals dels anys 60, ens vàrem començar a interessar pel maig del 68 i les 3 M (Marx, Mao i Marcuse) que ens inspiraren el famós mural de Palau Sator, destruït l'any 1969, per un grup de pressumptes incontrolats. Amb tot aquest pòsit ideològic, a mitjans dels anys 70, amb l'impressor Bep Marquès, crearem el grup Praxis-75 i començarem a explorar la disciplina del collage.

Ara que fa poc ha mort Lluís Juste de Nin, s'ha dit que sempre portava al damunt un bloc i un llapis de carbó. Jo també soc d'aquesta escola, m'agradava fer apunts al natural. Sovint, els dissabtes anava al mercat, feia croquis de pagesos i dels diferents animals que hi havia en el firal del bestiar. Per a un pintor figuratiu de la postguerra com jo, per a mi aquells anys, l'estudi/taller era qualsevol espai, on pogués muntar el cavallet.

Però, si volem parlar pròpiament d'un estudi físic estable, podem dir que el primer que vaig tenir va ser una caseta mig derruïda que hi havia prop de la caserna d'Alemanys. D'allà vaig migrar al carrer Ballesteries, en un espai cedit pel company aquarel·lista Ruiz Casas (davant la casa Masó). Allà, ens venia a visitar sovint el gran historiador Josep Clara i Resplandis que, aleshores també pintava. Aquell temps, amb altres artistes novells, també vàrem estar dissenyant alguns murals en unes golfes del barri de Sant Narcís. També hem ocupat altres espais, a la pujada de la Mare de Déu de la Pera i en el carrer Nou, gentilesa de Juanito Saura, un amic de l'infantesa.

Ben entrats els anys 70, ens instal·larem en el carrer Calderers, en un àtic que ens va llogar el senyor Estrach, germà del professor de matemàtiques de l'institut, a 500 ptes./mes. Al cap d'uns anys, arrendarem un altre pis en el mateix edifici i, les golfes, les ferem servir de magatzem. Aquí hi vam estar diversos anys, fins que unes obres d'una finca propera varen malmetre l'estructura de la nostra i aquell estudi llegendari va haver de ser apuntalat.

Davant l'evident perill d'esfondrament que hi havia, amb l'ajuda de la família Pujolràs del Forn Montserrat, trobarem un altre estudi, un pis que tenia 4 balcons en el mateix carrer. La Srta. Montse, treballadora de Finques Medinyà i veïna del barri me l'ensenyà i, amb l'assessorament del malagua­nyat Arturo Antúnez, férem tractes. I en aquest estudi, que els iniciats, dissidents de la Girona utòpica, socialista i llibertària coneixien com la Kommintern, ens hi hem estat els darrers 25 anys.

En tot aquest temps, vàrem poder iniciar tot un seguit de col·laboracions amb algunes escoles gironines, tot fent tallers de plàstica infantil. Estem parlant de centres com ara la Salle, el Masmitjà, el Bruguera, el Verd i en especial l'escola Annexa, on ferem amistat amb la Teia, la Bet, en Ricard i amb el genial i filantròpic Llorenç Carreras amb qui ara, cada divendres, fem el Plis-Plas d'activitats cívico-artístiques i culturals.

Doncs sí, amics, gràcies a la venda del nostre estudi, podem preparar i finançar la mostra antològica de la nostra obra, alhora que podem seguir comprant llibres i col·laborant en múltiples iniciatives que contribueixin que, l'utopia d'una societat més humana, solidària i socialista sigui possible ben aviat.