Sovint, massa sovint, les xarxes socials ens posen de relleu episodis de duríssimes i cruels actituds vers els animals, per part d'éssers humans.

Quan apareixen aquestes notícies a les xarxes, intento evitar mirar les fotos, perquè totes se'm queden congelades a la retina per sempre i em dolen en el més profund de l'ànima. I em pregunto, com es pot ser tan pervers i dolent?, com es pot fer mal a éssers vius indefensos, que senten, estimen i pateixen com nosaltres? No tinc resposta, més enllà de pensar que es tracta d'humans indignes d'anomenar-se persones, que es tracta d'humans violents que gaudeixen amb el patiment d'altri i que sobretot gaudeixen amb la tortura d'animals indefensos. Suposo que es tracta d'éssers que necessiten tenir sensació de superioritat i que es troben mancats de sentiments, respecte, educació, i mil coses més.

Aquestes accions perpretades en contra de la vida animal em fan adonar que hi ha una part de la nostra societat que no és curable i que, per tant, l'única cosa que es troba a les nostres mans és exigir un enduriment de les penes que castiguen aquests delictes.

Amb la signatura del Pacte de Teguise (població canària on es va produir el salvatge assassinat de Timple), el Partit Socialista de Catalunya s'uneix amb el teixit social animalista, amb la societat civil i polítics, per tal que el Govern impulsi una llei de protecció animal que doni resposta contundent a aquests actes malvats i perversos. Tolerància zero amb el maltractament animal.

El full de ruta del pacte estableix la modificació de les lleis estatals i autonòmiques necessàries per a prevenir casos de crueltat mitjançant l'educació en la empatia i la cultura del respecte.

Només em queda una cosa: Timple, Alma, Sota, Grisito i a tots els que un mal dia de la vostra vida us vàreu topar amb els vostres assassins, demanar-vos disculpes de tot cor i dir-vos que seguirem lluitant per vosaltres.