El 70 per cent dels morts que ha deixat fins al moment la pandèmia a l'Estat s'ha produït en residències de gent gran. 7 de cada 10 morts. Una dada que així freda produeix esgarrifances però si ens aturem per un moment i ho pensem ens deixa el cos glaçat. Evidentment que alguna cosa ha fallat de manera estrepitosa. Durant anys s'ha retallat de manera brutal en la sanitat pública. I també es feia en el terreny de l'assistència a la gent gran. S'han semiprivatitzat molts serveis i tot plegat fa que ara hagin aflorat aquestes mancances. El més greu i preocupant és que ho ha fet a costa de la vida de milers d'avis i àvies. Hi ha un informe demolidor de Metges Sense Fronteres que parla clarament de l'abandonament i de la manca d'assistència en alguns centres. Segur que el personal hi ha posat tota la voluntat i tota la professionalitat però quan hi ha mancances assistencials poca cosa es pot fer i la prova són aquests milers de morts. Cal canviar el model de les residències, siguin de titularitat pública o privada. Han de deixar de ser un aparcament per a gent gran que espera pacientment el seu torn per morir. I a banda de les persones que han mort qui també han patit les conseqüències més greus són els seus familiars. Per tot plegat no els podem oblidar i cal esmenar els errors comesos.
