04 de setembre de 2020
04.09.2020
Diari de Girona

Martín Villa i els valors immorals

04.09.2020 | 06:00
Martín Villa i els valors immorals

Martín Villa és acusat de crims durant el franquisme per la justícia argentina. La justícia espanyola no ha volgut jutjar-lo en considerar que han prescrit per la llei d'amnistia. Obvien una qüestió essencial, els crims de lesa humanitat no prescriuen mai. A més, la legislació internacional està per sobre de l'espanyola tot i que el fiscal del TS Javier A. Zaragoza consideri que si els republicans tenen l'ONU, ells com deien els franquistes l'any 1947 en tenen dos. Bé expresidents de govern i dirigents empresarials i sindicals han fet cartes a favor de Martín Villa adreçades a la jutgessa Maria Servini. Els sindicalistes i socialistes haurien de mirar a la cara els milers de sindicalistes i militants de partits antifranquistes detinguts i torturats mentre Martín Villa saludava amb el braç aixecat. L'expresident Zapatero, un dels que escriu cartes infamants, sobre Martín Villa diu: «Sin haberlo vivido no es posible un juicio objetivo». Ja. Us posaré un exemple d'uns amics meus, que ho van viure de ben a prop. Mentre Martín Villa era Ministro de Relaciones Sindicales en España del govern franquista d'Arias Navarro sota el cap d'Estat Juan Carlos I, va passar això. El dia 17 d'abril de 1976 en sortir d'un sopar a Madrid, la tenebrosa Brigada Político y Social –la Gestapo espanyola– va detenir tota la direcció de l'UJCE –Elia Martínez Caba, José María Duplá, Angel Ezama, José Luís Aparicio, Domènec Martínez (secretari general de la JCC), Víctor Vinyuales, Concepción Fondo i Rafael Carmona. Els van aplicar la legislació antiterrorista i van estar detinguts i incomunicats durant tres dies a la Dirección General de Seguridad. Un cop passades aquestes 72 hores el jutge Gómez Chaparro del Juzgado de Orden Público número 1 va autoritzar la pròrroga de la detenció cinc dies més. (És el jutge del cas de la Matanza de Atocha que va deixar escapar intencionadament un dels autors: Fernando Lerdo de Tejada.) En el transcurs d'aquests vuit dies els detinguts van ser brutalment torturats. L'editorial de la revista clandestina de la JCC Jove Guàrdia (10-5-1976) explicava que a banda de cops per tot el cos i maltractaments de tota mena, se'ls van aplicar altres sistemes de tortura, com ara el quiròfan o penjar-los pels peus. (Existeix una transcripció detalladíssima de les tortures realitzada pel cineasta comunista Juan Antonio Bardem i publicada clandestinament). Una de les dues noies detingudes estava embarassada de tres mesos, la van torturar salvatgement davant del seu company, setmanes després va perdre el fill. El seu company, no va suportar el trauma i es va suïcidar un temps després. En la reunió en què varen ser detinguts es preparava la IV Conferència de la UJCE. Els detinguts van passar a la presó de Carabanchel i van sortir en llibertat el 15 de juny de 1976. Ni Martín Villa, ni Juan Carlos I, ni ara, Felipe VI han demanat perdó. Aquestes cartes de responsables polítics sindicals i empresarials són una de les més grans immoralitats dels darrers anys. Quin missatge llancen als joves? Si cal podeu ajudar els torturadors que en el futur hi haurà persones que fins i tot faran cartes a favor vostre. Des de la ràbia més infinita: miserables!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook