No hi ha millor mentida que aquella que està camuflada entre tantes veritats que és quasi impossible d'olorar. En política això passa sovint i el pacte entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana a Girona és molt maco si només s'analitzen superficialment les declaracions dels representants de les dues parts. Alguns perquès, ara, un any després de les eleccions i sense que en aquest període Marta Madrenas hagi tingut excessius problemes per governar, encara no se saben. A l'equip de govern li faltaran vots -de fet només un- per aconseguir la majoria absoluta en les votacions i Lluc Salellas ha dit que d'aquesta manera es dona la clau al regidor de Cs. Aritmèticament té raó, però la realitat el desmenteix. Es poden tirar endavant projectes sense la necessitat d'obtenir tots els suports -amb l'abstenció d'algun grup n'hi ha prou-, cosa que ha passat en diverses ocasions en els darrers dotze mesos. És casualitat, o no, que l'acord s'hagi produït un mes després de la marxa de Carles Ribas i hagi quedat lliure la plaça d'assessor que ocupava Eduard Berloso que curiosament, o no, ha anat a les mans d'ERC. Les proclames per treballar per la ciutat estan molt bé de cara a la galeria i no dubto de la seva veracitat, però hi ha altres raons no explicades encara. La pregunta és: s'hauria pogut fer el pacte sense l'adeu de l'etern aspirant a alcaldable?
