Criden l'atenció des del carrer Saragossa aquestes llums del seu interior, com bombons rodons, i et preguntes si té a veure amb el nom. Bon Bon Café. I si serà cert que el cafè és bo. És el millor cafè de la zona. El clima allí és relaxat. És com si sempre fos diumenge, fins i tot un dilluns. Quan hi havia escoles, o biblioteca, té l'Ernese Lluch a cinquanta metres, potser era més dilluns. Però molt aviat tornava a aquesta preuada letargia.

Els seus bunyols i el seu cafè es van fer famosos al barri gironí de Migdia Casernes. No només els demanaven a la barra, sinó que feien comandes a domicili. Els seus creadors, Martha i Andreu, tenien una llarga història al darrere. Marta era del Salvador, Andreu de França i junts, des del 2006, es farien càrrec de la cafeteria restaurant. Andreu venia de treballar a El Fornet, a pocs carrers d'allí, com a pastisser. Entre El Fornet i Bon Bon Café porten gairebé trenta anys al barri, cosa que ha forjat en una molt bona relació amb tothom.

La seva història, la dels negocis que es mantenen en peu, s'ha tornat la història d'una resistència. Molts locals de la zona han estat comprats per xinesos. Bon Bon Café va resistir, encara que no van faltar ofertes. Si li preguntes a l'Andreu com es resisteix enfront de monstres com Starbukcs, et respon que «fent grans les coses petites i petites les grans». Va resistir també l'arribada del covid-19. Va haver de tancar durant més de dos mesos. Quan va arribar l'agost, mes en què solien fer vacances, van haver de seguir oberts mig dia, perquè el negoci no decaigués. Molts propietaris de locals de restauració m'expliquen que han notat la gent que la pandèmia es va endur. L'Andreu ho confirma: «La veritat és que hi ha gent que ja no es veu».

Al bar els han anat a visitar quantitat d'esportistes del Girona. Fins i tot un dia va venir Marc Gasol. Té les seves pròpies anècdotes de l'1 d'octubre (2017), de les nits màgiques del Barça. I entre bastidors: la vida, la família, el naixement dels seus dos nets.

Durant aquests mesos cafeteries que van significar molt per als gironins, que van ser part de la seva història, van baixar la persiana. Hem llegit als diaris desenes de tancaments tristos. El Sol de plaça del Vi, El Café de carrer Ciutadans. Amb cada tancament, la pèrdua d'un nexe, d'un espai comú. Per això la història de Bon Bon Café és una història de resistència. Exemple dels locals de la ciutat que van resistir, que li van plantar cara. Dels que van saber fer grans les coses petites.