Una cuidadora geriàtrica va vexar una dona gran a la residència en què treballava i una com­panya ho va gravar i ho va pujar a Instagram. Contra el que pretenia, la història no va divertir els seus seguidors, sinó que els va pujar la temperatura d'indignació i es va declarar un focus d'incendi a les xarxes socials. La vexadora era youtuber i va anunciar en un vídeo que deixarà la seva activitat social virtual durant una temporada.

Se sol actuar així, amb anunci o sense, a la vida. A Espanya es denuncien 20.000 desaparicions a l'any, perquè en la vida l'assistència és obligatòria i les absències sense justificar es porten davant la policia. La vida virtual és voluntària i n'hi ha els que s'acomiaden i els que se'n van a la francesa i deixen de pujar les seves coses.

Aquesta conducta en xarxes també s'assembla a la de qui desapareix temporalment després d'una d'aquestes malifetes per les que l'acaba buscant la policia o «uns tipus». «Posa terra pel mig» li sol dir una figura d'autoritat. No cal que canviï de nom o d'estat, com fan en les pel·lícules americanes després dels atracaments; només cal que vagi a la casa d'un cosí o al sofà d'un amic en una altra província i baixi el perfil (com es diu a l'activitat personal -més que a la identitat- en la vida real i en la virtual). La policia té uns mitjans limitats i «els tipus» que busquen solen ser molt territorials i accepten que et castiguis no tornant a aparèixer per on es mouen. El desterrament era una pena molt comuna en l'antiguitat, immediatament inferior a l'ajusticiament. A les xarxes socials encara no hi ha taules amb temps de condemna per als desterraments per imprudències que acaben en incendi.

Una idea milionària per a la vida virtual -atent, Mark- seria una plataforma que complís la missió de les clíniques de rehabilitació a les quals acudeixen els famosos quan els cacen carregats de droga o en conductes que, piadosament, pot explicar una addicció. Després d'uns dies humiliats en els mitjans de comunicació el mer ingrés a la clínica era oli en un llum i la sortida era la mateixa redempció.