Pandèmia judicial

La situació creada per la pandèmia repercutirà, i molt, en el sistema judicial, en general i, de manera col·lateral en el ciutadà.

Amb aquesta preocupant introducció, no em refereixo exclusivament a la important allau d'assumptes que entraran en els jutjats, sinó a la situació de judicialització generalitzada en què ja ens trobem. Crec que val la pena que reflexionem per uns moments.

El front judicial està obert fins i tot contra el president de Govern, Pedro Sánchez, donat que a primers d'abril passat, en els dies de pitjors dades de morts i contagiats per covid-19, van entrar al Tribunal Suprem mitja dotzena de querelles contra ell o contra diferents membres del seu Govern i se'n preparaven diverses més, i en elles s'imputa el Govern espanyol i diversos ministres, entre altres presumptes delictes, el d'omissió del deure de socors, prevaricació administrativa i homicidi -milers d'homicidis- per imprudència, delictes molt greus, per cert. No exagero si dic que d'admetre totes aquestes imputacions ens podem trobar davant d'una mena de «Judici de Nurenberg per la pandèmia» contra el Govern, cosa inaudita en el nostre sistema judicial.

La «coneguda» Sala Segona del Tribunal Suprem és la que es pot emportar la pitjor part d'aquest allau d'assumptes, ja que, segons sembla, es xifren en unes seixanta les querelles de tot tipus presentades a manera de urbi et orbi.

En qualsevol cas, cal recordar que el Suprem és un tribunal que pren les seves decisions per raons jurídiques i no per raons polítiques, la seva missió és dir que és i que no és el Dret Penal substantiu, però en absolut està configurat per instruir assumptes a manera de jutge de poble.

D'altra banda, en l'àmbit estructural, l'aplicació de les lleis d'emergència aprovades per les diferents comunitats autònomes ha de ser acuradament supervisada pel sistema judicial, atès que estem, per sort, en un Estat de Dret. La resposta judicial s'ha de donar en emergències i després d'un ràpid i inicial examen de confrontació dels principis normals de la governabilitat democràtica, els drets constitucionals i l'examen de competència objectiva sobre la matèria. En tots els països democràtics on es decideix implementar restriccions a l'ordre constitucional, inevitablement sorgirà el risc de soscavar el paper del poder judicial.

La famosa frase atribuïda a Thomas Jefferson, «El preu de la llibertat és l'eterna vigilància», ha guanyat en aquests moments un significat renovat. És per això, que els diferents governs autonòmics, no haurien d'alterar-se ni veure's temptats a percebre la crisi sanitària actual com una mena d'oportunitat per passar per alt el paper essencial dels tribunals independents, en tant que guardians dels drets humans i les llibertats civils.

Si hem vist dos fronts judicials pandèmics, un contra el Govern central i un altre contra els governs autonòmics, ens queda un tercer, no menys important, i és el que afecta i/o afectés, desagraïdament, el ciutadà del carrer.

El llarg període de quaranta induït pel covid-19 viscut durant més de tres mesos, ha creat repercussions perjudicials en el sistema judicial. En tots els països, els esforços per frenar la propagació del covid-19 han impactat massivament el funcionament del sistema de justícia. La majoria dels casos judicials són, o seran, inevitablement diferits, si no paralitzats. Un sistema jurídic destinat a garantir la tutela efectiva dels drets i llibertats democràtiques, com el nostre, exigeix ??d'esforços importants, no només dels operadors jurídics, sinó de les pròpies institucions que coadjuven al normal funcionament del sistema judicial i, en definitiva, a vetllar per la separació de poders. No serà gens fàcil la ingent tasca que es presenta al sistema judicial i això en un doble pla: per les andanades que li poden arribar des de diversos àmbits polítics i socials, mai en sentit favorable i per l'obligació d'actuar amb independència, imparcialitat, responsabilitat i submissió exclusiva a la llei i al Dret. Com diu el codi ètic dels jutges a Portugal: «El jutge respecta escrupolosament el principi de la separació de poders».

Durant els propers mesos i anys, la judicatura s'enfrontarà amb les demandes ciutadanes dels que han patit de forma directa les pitjors conseqüències de la crisi econòmica i social deguda a la pandèmia. L'increment dels litigis exigirà més recursos materials, personals, organitzatius i probablement reformes processals.

Els tribunals, ja de per si sobrecarregats, es veuran afectats pel retard acumulat per la paralització derivada de l'Estat d'alarma i pel, més que previsible, augment de la litigiositat en totes les jurisdiccions. Ja va passar amb la crisi de 2008, encara que no és comparable, ja que aquesta sembla més profunda, com una onada l'increment de litigis es va anar expandint inicialment des dels jutjats del mercantil als altres ordres jurisdiccionals, sense oblidar que la pandèmia requerirà una modificació dels nostres procediments i la forma de celebració dels judicis.

En comptes d'abatir-nos aquesta crisi ha de ser vista com una oportunitat per reorganitzar la justícia en la qual tots hem de contribuir amb el nostre esforç.

Reflexió a part mereix abordar la coordinació i la uniformitat en tot el territori de l'Estat, en relació amb els mitjans personals i materials en la prestació de serveis, perquè no es produeixin desigualtats, segons s'ha posat de manifest amb els diferents criteris de les comunitats autònomes de l'aplicació de l'estat d'alarma. En definitiva, encara que sembli un tòpic i una mica reiteratiu, cal invertir en justícia per evitar que l'allau d'assumptes que amenaça, conseqüència de la pandèmia, col·lapsi el nostre sistema judicial.

Tot i el negre escenari que s'acosta, els jutges continuarem al servei de cada ciutadà, cada vegada que s'hagi de decidir una mesura urgent, o hagi de prendre's una decisió de forma més calmada i això més quan estan en joc assumptes de tota mena que afecten a drets fonamentals o la protecció dels drets econòmics, socials, familiars o administratius, sense oblidar les víctimes de violència domèstica, ara fortament pressionades pel confinament de famílies.

El poeta John Donne va escriure una vegada: «Cap home és una illa, en si mateixa; cada home és un tros del continent, una part del principal».