06 de setembre de 2020
06.09.2020
Diari de Girona

La purga

06.09.2020 | 06:00
La purga

L'escriptor kenià Ngugi Wa Thiang'o, que dijous va rebre el Premi Internacional Catalunya, va créixer en un poblat rural durant el colonialisme de l'imperi britànic. Havia de caminar descalç uns quants quilòmetres cada dia per anar a l'escola. Gràcies a l'ajut de tota la seva comunitat va poder cursar estudis superiors. La seva és una història fascinant de misèries, submissió colonial, guerres, i també de la capacitat de superació personal fins a convertir-se en un intel·lectual de referència i en un excel·lent escriptor, malgrat que el jurat del Premi Nobel li hagi negat fins ara el guardó més gran del món literari. Thiang'o, empresonat a la Kènia independent, narra la seva vida des dels ulls d'un infant en el deliciós llibre de Somnis en Temps de Guerra. Thiang'o té molts altres llibres fantàstics, però aquest ho és especialment.
En l'acte de lliurament virtual del premi, Quim Torra va aprofitar l'ocasió per comparar el colonialisme i la misèria de Kènia amb Espanya. No es podia esperar altra cosa d'un personatge tòxic com ell. Entre altres bertranades, va dir que «a l'Estat espanyol la llibertat d'expressió està amenaçada i no ens hem de doblegar mai davant els que volen prohibir les idees i els pensaments». Igual el subconscient li va jugar una mala passada i estava pensant en la Catalunya que ell presideix on fa anys que la Generalitat condiciona la llibertat d'expressió a través dels mitjans de comunicació públics i les subvencions als privats afectes. Ignoro si Ngugi Wa Thiang'o coneix gaire la situació política Catalunya, però m'agradaria veure la seva cara si algú li expliqués que aquest home tan oprimit, que veu un paral·lelisme entre Espanya i la Kènia colonitzada, cobra més de 150.000 euros anuals (quasi el doble que el president de l'Estat opressor), disposa de cotxe oficial, tindrà una pensió vitalícia de quasi cent mil euros quan es jubili, gestiona un pressupost de 42.000 milions d'euros i té plena llibertat per dir bajanades i insultar els que no pensen com ell.
El més paradoxal és que Torra va pronunciar aquestes paraules unes hores després d'haver-se venjat de Miquel Buch i d'haver purgat el Govern, seguint les directrius de Carles Puigdemont, a la consellera Àngels Chacon per haver preferit quedar-se al PDeCAT en lloc d'afiliar-se a JxCat. Els dirigents del procés poden dir una cosa i fer tot el contrari, sense cap penalització. Recordin el mateix Torra el dia que al matí va instar els CDRs a apretar i a la nit enviava els Mossos a atonyinar els que havien seguit les seves indicacions.
Com diu la dita, qui presum fa fum. Tot el dia parlant de llibertats i democràcia per després aplicar purgues sense vergonya. Cert que cap partit polític és un exemple de democràcia interna, però els mètodes de Puigdemont són més semblants als de l'estalinisme que als de les democràcies occidentals. Les primeres purgues van arribar en l'elaboració de les llistes de les eleccions catalanes de 2017. El que no viatjava a Waterloo a rendir culte i amb un donatiu a la cartera, ho tenia magre. Després van venir les de Marta Pascal, Carles Campuzano i Jordi Xuclà per haver donat suport a la moció de censura contra Mariano Rajoy. Puigdemont preferia el PP al Govern, com somia, en les moltes hores lliures que disposa a Waterloo, amb un govern de Vox a Espanya, que no veurà mai. Ara han començat les purgues dels dissidents que no segueixen la voluntat del cabdill. La d'Àngels Chacon és un avís per a tots aquells membres del PDeCAT que tenen càrrecs que depenen de la designació de Carles Puigdemont. I si algú té dubtes de quina és la submissió infal·lible en el món puigdemontià que agafi com a model el vicepresident del Parlament, Josep Costa. El rei de les notícies falses, el xenòfob Ramon Tremosa, ja segueix aquest camí.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook