08 de setembre de 2020
08.09.2020
Diari de Girona

Cartes

08.09.2020 | 06:00
Cartes

Begur i la discapacitat
Joan Priante begur
En el BOE-A-2014-13362 es publica el Real Decreto 1056/2014 de 12 de Desembre, pel qual es regula les condicions bàsiques d'emissió i ús de la targeta d'estacionament per persones amb discapacitat.
Aquest decret obliga els ajuntaments a facilitar una plaça amb el logotip internacional corresponent el més a prop possible del domicili del discapacitat. Però el decret neix coix, perquè hi ha un buit normatiu molt important. Quan les condicions per aparcar són complicades, com succeeix a poblacions com Barcelona, Girona i a Begur els 4 mesos d'estiu, les places pròximes al domicili sovint estan ocupades, legítimament, per altres discapacitats. Per tant, l'esperit del decret no es compleix.
La solució només consisteix en posar la matrícula del vehicle del discapacitat afectat. Per solucionar aquest buit legal els municipis tenen llibertat per fer l'ordenança reguladora. (Un aclariment: quan s'atorga la targeta al disminuït la llei preveu uns ajuts, com per exemple, quedar exempt de l'impost de circulació). Davant d'aquesta situació, hi ha ajuntaments com els de Barcelona i Girona que opten per fer la instal·lació de la matrícula de forma gratuïta, però n'hi ha altres, com el de Begur, que opten perquè el discapacitat pagui i es faci càrrec dels costos d'instal·lació, i a més, pagui una llicència anual per a 4 anys renovables.
La denúncia no és pel cost (encara que fossin cinc cèntims seria injust), és pel fet en si, que està en contradicció amb l'esperit de la llei. Per un cantó l'Ajuntament de Begur, per llei, treu l'impost de circulació, i per l'altre, pel buit legal, fa pagar per aparcar. Quin seria el qualificatiu adequat?
Demanar una plaça reservada amb matrícula no és cap caprici, ni cap luxe per al discapacitat, és una necessitat. Fa anys que demano de forma cordial solucionar el problema i la resposta ha estat sempre tirar pilotes fora. Fa tres anys vaig fer la instància oficial, i res, cap cas. Ho vaig posar en mans del síndic de greuges, i ara sí, ara s'han mogut, però per fer una ordenança contradictòria que comporta un greuge pel discapacitat respecte d'altres municipis.


L'Ajuntament de Ripoll i RENFE/ADIF
Pere Jordi Piella Membre de El Ripolles Existeix!
Des de fa temps Ripoll està fent esforços per donar una imatge de modernitat junt amb el patrimoni històric.
Aquesta política queda esmorteïda quant s'arriba a la Vila per carretera o ferrocarril. La impressió és de desmanec davant la visió ruïnosa de les instal·lacions ferroviàries que es troben al voltant de l'estació d'autobusos. L'estat d'abandonament de la rotonda ferroviària –una de les poques que queden a Catalu­nya– com del dipòsit d'aigua per les locomotores de vapor, entre d'altres, donen una mala imatge de Ripoll.
Aquest tema va sorgir en un dels darrers plenaris municipal. Es va resoldre donant la culpa a RENFE/ADIF. Si s'haguessin demanat referències, el secretari hauria informat que, des de fa anys, aquestes instal·lacions són municipals i el responsable n'és l'Ajuntament.
Conservar el patrimoni és costós, però en el cas del ferroviari, poden col·laborar-hi algunes fundacions ad hoc.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook