L'economista Adam Smith va escriure el 1759 al llibre The theory of moral sentiments: «Per més egoista que es vulgui suposar a l'home, sens dubte hi ha alguns elements en la seva naturalesa que el porten a interessar-se per la sort dels altres, de manera que la felicitat d'aquests li és necessària, encara que res n'obtingui, excepte el gust de presenciar-la». No obstant això, com adverteix la professora Victòria Camps, «els bons sentiments es corrompen amb freqüència, i es perd el sentit de les bones maneres i la propietat». Aristòtil insistia que és inhumà mostrar-se insensible davant els plaers; per aquesta raó, gaudir no equival a incórrer en un comportament distorsionat. Amb tot, en l'incontinent, es produeix una contradicció interna que el moderat sap superar. En el seu cèlebre Ulysses and the sirens, Jon Elster es va pronunciar a favor de la «racionalitat imperfecta» que constitueix les persones, ja que ni són àngels ni animals. Ser humà significa actuar racionalment, però també inclou la possibilitat de ser feble de voluntat i lligar-se per prevenir la irracionalitat. En una època com l'actual, en què la quarta revolució industrial coincideix amb la pandèmia del coronavirus, és evident que els valors no precisen de justificació. Allò que exigeix ser explicat és l'absència de principis i ètica. A tots, ens correspon la tasca d'aconseguir que els valors es converteixin en objecte de desig.
