08 de setembre de 2020
08.09.2020
Diari de Girona

Un mentider i un banyabaix

07.09.2020 | 23:17
Un mentider i un banyabaix

El 29 de gener d'enguany Quim Torra va anunciar la convocatòria electoral a Catalunya. Segons ell, calia només aprovar els pressupostos, atès que la legislatura ja no tenia cap mena de recorregut. No hi ha dubte: va enganyar no només les forces polítiques, sinó també tots els catalans. És un home sense paraula, sense cap mena d'escrúpol. Només fa cas de les ordres que li arriben des de Waterloo. Allí hi ha en Puigdemont que ha perdut totalment el pols de la societat catalana. Mentre, el banyabaix de l' Artur Mas calla. Ell és el responsable d'aquest atzucac que viu la política catalana quan va portar el país a un carreró sense sortida, per tal de tapar les vergonyes de la corrupció del seu partit. I ell mateix, quan la CUP l'envià a la paperera de la història, va triar un irresponsable com el noi d'Amer que només treballa en favor dels seus interessos, sense tenir present que Catalunya viu una situació de paràlisi total i així veiem com comunitats com Madrid, Navarra o Euskadi ja tenen un PIB superior al de casa nostra.

Fa pocs dies el mentider d'en Torra ha sorprès amb una remodelació del govern que no té ni cap ni peus. Només és una forma de constatar que la legislatura continuarà i que allò de les eleccions va ser una manera d'entretenir l'electorat. Desapareix el conseller d'Interior que va haver de fer front als aldarulls de Barcelona arran de la sentència del procés. No només la CUP volia el seu cap, sinó que el mateix Torra el va desautoritzar en públic, atès que segons ell els Mossos d'Esquadra havien actuat amb massa duresa. El substitueix un hooligan de l'independentisme que en el judici del procés va ser citat per un guàrdia civil com una de les persones que esperonava els manifestants en un registre policial, la qual cosa ell va negà evidentment.

Torra ha volgut fer fora del govern el PDeCAT. I així va cessar Àngels Chacón de la conselleria d'Empresa i Coneixement. Ella podria ser el cap de cartell d'una formació política que ha plantat cara a Puigdemont i això des de Waterloo és una mena de provocació. El substitut serà Ramon Tremosa que té un gran aval: ser un llepacrestes de Puigdemont.

I de la conselleria de Cultura ja no en parlem perquè els consellers o conselleres duren menys que un caramel a les portes d'una escola. Tot plegat un joc de despropòsits. La purga no va anar més enllà perquè Pere Aragonès no permeté que cap dels polítics d'ERC fos substituït.

Ja se sap que a Catalunya el règim actual no permet cap mena de discrepància. Vol fidelitat absoluta a un líder messiànic que actua des d'un autoritarisme molt preocupant, que té ERC com un convidat de pedra i que no s'atreveix a posar fi a una disbauxa absoluta, mentre dirigents de l'òrbitra convergent ja es dispersen entre diferents grups polítics i planten cara a l'expresident de la Generalitat, que no ha pogut absorbir un PDeCAT que enceta un camí en solitari, malgrat algunes baixes de dirigents que no volen veure perillar de moment el seu sou públic.

Aquest mes de setembre el Suprem celebrarà la vista per revisar la sentència contra Torra condemnat a 18 mesos d'inhabiltació. A TV3 en una entrevista patètica als Matins ja va dir que desobeiria per tercera vegada, per la qual cosa ben aviat es podrà viure algun estirabot que només té com a objectiu tensionar la vida dels catalans que per sort es mouen en paral·lel a la seva classe política. Per una bona colla de catalans, el mentider Torra ja no mereix cap mena d'autoritat, mentre el banyabaix d'en Mas no ha obert boca. Va ser incapaç de posar fre a un fanatisme que dividí la societat catalana i que difícilment cicatritzarà. Mentre des de posicions moderades Galicia i Euskadi tenen ja les eleccions superades i un full de ruta que capitanegen amb èxit Feijóo i Urkullu. A Catalunya caldrà resistir les provocacions i la inoperància d'un president posat a dit que no té cap mena d'autoritat moral.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook