Avui 8 de setembre celebrem la solemnitat de la Nativitat de la Mare de Déu, una celebració d'origen Oriental que apareix a l'Església al segle V.
A Roma aquesta festa va entrar (juntament amb les festes de la Presentació, l'Anunciació i l'Assumpció de la Mare de Déu) gràcies als monjos orientals que arribaren a Itàlia fugint de la invasió musulmana.
El Concili d'Efes (431) i el de Calcedònia (451) ja fan referència a la solemnitat de la Nativitat de Santa Maria i el Martirologi Jeronimià l'inscriví en les seves pàgines.
Tot i que els Evangelis no ens diuen res del Naixement de la Mare de Déu, sí que ho fan els textos apòcrifs, sobretot el Protoevangeli de Jaume. També ens parlen d'aquest Naixement de Santa Maria, els Sants Epifani, Joan Damascè, Germà de Constantinoble o Anselm. I també són molts els Goigs que canten la Nativitat de Santa Maria: «El món estava en foscura/ de pecat original:/ Vós en fóreu l'alba pura/ que amb claredat celestial/ per tot arreu anuncia/ un futur adveniment».
Sant Bernat, en contra de diverses opinions massa naïfs sobre la concepció i el naixement de Maria, rebutjà que la Mare de Déu fos engendrada «amb un bes de pau (com asseguren alguns) i no per còpula conjugal». Home realista i savi, Sant Bernat afegia encara: «Que ningú no digui això perquè seria inaudit» i a més del tot ridícul.
Per commemorar el Naixement de la Mare de Déu, es va construir a Jerusalem el temple anomenat de Santa Maria de la Nativitat, que més tard prengué el nom de Santa Anna.
L'Església volgué celebrar el Naixement de la Mare de Déu, ja que Maria, amb la seva entrada al món, anuncià una nova alegria. Com l'aurora que precedeix el sol, Santa Maria ens anuncia també l'arribada de Jesús: «És el vostre naixement/ alba clara d'un nou dia:/ Puix després de Vós, Maria, vingué el Sol més resplendent».
És per això que en el naixement de Maria, en la seva entrada al món, celebrem la festa de les totes les Marededéus trobades, que també apareixen en la vida d'un poble. Així se celebra a Olot amb la Mare de Déu del Tura, a Maçanet de Cabrenys amb la Mare de Déu de les Salines, a Sant Martí Vell amb la Mare de Déu dels Àngels, a Núria, a Albanyà amb la Mare de Déu del Mont i també a Sant Privat d'en Bas amb la Mare de Déu de les Olletes, que rep aquest nom perquè, segons la tradició, aquesta imatge de Santa Maria fou trobada en una de les moltes cavitats, en forma d'olla, que es troben als voltants de Sant Privat. I també a Montserrat en la seva festa patronal, ja que la nostra basílica està dedicada a la Nativitat de la Mare de Déu.
Al llarg de la història, l'Església ha exalçat el naixement de la Mare de Déu, com han fet diversos poetes bizantins o Sant Andreu de Creta, ja que amb la Nativitat de Maria omplí de goig tot el món: «Verge bona!/ Alba clara/ de nostra redempció!:/ Al món ple de lluites ara,/ aclariu-li l'horitzó!/ Estrella d'on irradia/ son poder Omnipotent!:/ Puix després de Vós, Maria,/ vingué el Sol més resplendent».
