08 de setembre de 2020
08.09.2020
Diari de Girona

La pols de la qual venen aquets fangs

07.09.2020 | 23:17
La pols de la qual venen aquets fangs

Fa dies que penso –i dic– que les confrontacions entre els representants de l'independentisme són una estratègia ben orquestrada per despistar els polítics madrilenys, que baixen la guàrdia davant les picabaralles dels implicats. Així ho indica el sondeig que GAD3 va realitzar entre els dies 1 i 4 de setembre i que La Vanguardia ha publicat aquest cap de setmana. En ell, s'afirma que per primera vegada, els partits decidits a impulsar la independència de Catalunya obtindrien una àmplia majoria absoluta amb fins a 77 (de 135) diputats.

I això que les baralles van a tota màquina –tant les que enfronten els antics republicans amb els exconvergents (i veurem l'impacte que tindrà el llibre que acaben de publicar l' Oriol Junqueras i la Marta Rovira «Tornarem a vèncer (i com ho farem)»), com les lluites fraticides que mantenen les diferents formacions que apareixen i desapareixen com bolets al bosc de les deixalles del nacionalisme pujolista, que tants anys havia exercit la seva supremacia al nostre país. Ara bé, estic convençut que és només qüestió de temps perquè alguns dirigents i molts militants d'Esquerra també comencin a rebotar-se contra els seus líders, per haver fet seus alguns dels pitjors trets de l'antiga Convergència, com ara l'autonomisme i el putairamonetisme i per haver aparcat els antics ideals progressistes i republicans a no se sap quin racó de «La Pretenciosa», el seu nou «xalet».

Una de les darreres «baralles» l'han protagonitzat els exconvergents més «conservadors» reunits al voltant de David Bonvehí del PDeCAT i de Marta Pascal, la cap del nou Partit Nacionalista, amb tota la colla d'independentistes més radicals i fidels al president Carles Puigdemont. Sembla evident, però, que Junts per Catalunya guanyarà aquest partit, encara que de moment el president Mas no s'hagi acabat de posicionar. Personalment, m'ha semblat molt lleig que Bonvehí i uns quants dels seus correligionaris hagin decidit portar davant la justícia la que em sembla una més que legítima «apropiació» de les sigles JxCat per part dels antics membres del Govern Català empresonats o exiliats. És més, quan es va fundar el PDeCAT, ells sí que es van apropiar de forma totalment il·lícita de l'acrònim «Partit Demòcrata», representat per un partit (Demòcrates de Catalunya), que Antoni Castellà, Núria de Gispert, Elena Ribera, Joan Rigol i molta més gent (jo inclòs) havien fundat un any abans com a representants de l'independentisme inspirat en l'ideari polític d'en Manuel Carrasco i Formiguera i que l' Antoni Duran Lleida havia «segrestat» impunement durant els anys en que va exercir el seu «regnat» a Unió.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit