La Diputació de Barcelona regalarà 6.000 euros mensuals a l'exprimera dama de Catalunya, senyora de Vivales, per fer quatre programes al mes en una televisió que ningú mira però tots paguem. Dit així, podria semblar un cas clar de corrupció, perquè ja em diran vostès si la Marcela -que així es diu la presentadora consort- cobraria aquesta morterada si no hagués compartit tàlem conjugal amb qui el va compartir.

En realitat és una campanya que s'ha iniciat per ajudar econòmicament les immigrants il·luses que venen a Catalunya atretes pels cants de sirena d'homes desaprensius, i que una vegada aquí, són abandonades per aquests a la seva sort. Què fer amb aquestes pobres dones que es troben soles i desemparades, sovint amb càrregues familiars, perquè l'home que les va arrencar del seu país prometent-les qui sap què, ha fugit amb una corista, una bagassa o un botiguer de Girona reconvertit en senador? Com consolar una immigrant que ha de tirar endavant una llar sabent -perquè tot se sap- que el seu home volta per Europa acompanyat d'un pianista de dubtosa reputació? Doncs pagant-li 1.500 euros setmanals. Però perquè no sembli simple caritat -aquestes noies tenen el seu orgull- se li ofereix també un espai televisiu que passi desapercebut, només perquè, pobreta, pensi que es guanya la vida. De passada, s'entreté i, ni que sigui durant uns minuts, deixa de pensar en la seva miserable existència.

-Ai, si hagués fet cas a la meva mare, ja m'ho deia que aquest no era de fiar. Molta caixa de resistència i molta republiqueta, però aquí no n'arriben ni cinc, tot s'ho gasta amb els amigots.

Fa molt bé la Diputació de Barcelona, millor dit, fem molt bé els catalans, que som qui paguem aquests diners, de consolar una dona abandonada. La Marcela és només el principi, l'objectiu és omplir les butxaques de totes les immigrants repudiades per insensibles catalans que es gasten els quartos en alcohol, dones, republiquetes, casinos o vagin vostès a saber quins altres vicis. És imperiós evitar que aquestes dones, desesperades i sense ofici ni benefici, caiguin en mans de tots sabem qui. Encara que això requereixi posar-li un programa televisiu a cadascuna. Serà per diners.