Arran de la dura crisi econòmica iniciada l'any 2008, vam viure un «boom» emprenedor, al qual van contribuir les administracions, els mitjans i també algunes grans multinacionals. Aquestes últimes destinaven alguns recursos a programes de foment de l'emprenedoria mentre acomiadaven milers de treballadors. Tothom destacava les bondats d'optar per aquesta via d'autoocupació. Hi havia una certa exaltació del valor de l'emprenedoria i la forma de vida que comporta sense prestar atenció als problemes i implicacions socials que suposa. En un context on les xifres d'atur rondaven el 20%, moltes d'aquestes persones aturades es plantejaven emprendre com l'única sortida. Ara, són molts els que tornaran a apostar per aquesta opció.

Aquesta setmana, el Govern ha anunciat una línia d'ajuts de fins a 3.000 euros per a joves «ninis» que emprenguin un negoci. Joves sense feina i alguns amb molt pocs estudis podran optar a una subvenció per posar en marxa un negoci. Tots coneixem algun exemple d'empresari d'èxit que no ha passat per cap facultat ni escola de negocis, però si alguna cosa ens va ensenyar la bombolla emprenedora de fa una dècada és que no n'hi ha prou amb una bona idea per tenir èxit en els negocis.

Els arxius dels jutjats mercantils guarden el certificat de defunció de milers d'excel·lents productes i projectes que han acabat en liquidació. Emprendre un negoci requereix també molta feina, experiència, formació, contactes i una bona dosi de sort.

Abans d'injectar 3.000 euros a un jove inexpert, no seria millor condicionar-los al fet que tingui un cert grau de formació o experiència professional? I si no té aquesta experiència, no seria millor que la subvenció la rebés una empresa consolidada per contractar aquests joves?