11 de setembre de 2020
11.09.2020
Diari de Girona

Sabates brutes: el nostre símbol

10.09.2020 | 23:47
Sabates brutes: el nostre símbol

La proposta que Presidentorra es converteixi en president simbòlic després de la seva inhabilitació és tan racional que no sembla ni que hagi sortit de la CUP, que el més revolucionari que ha fet mai ha sigut parlar en femení (un es queda tan sorprès que un senyor calb i amb barba anunciï el que ella votarà, que no s'adona que el vot és sempre a favor del poder). A un país que fa anys que viu només a base de símbols –llacets grocs, cases de la república, diades històriques, ofrenes florals, republiquetes de vol gallinaci i eslògans a Twitter–, res li avé més que un president simbòlic. Millor dit, un altre president simbòlic, que ja en tenim un que viu a Waterloo. Als despatxos de la Generalitat hi ha actualment la foto de Presidentorra (oficial) i la del Vivales (simbòlic), suposo que quan tots dos siguin simbòlics els acompanyarà un tercer retrat, del nou president no-simbòlic. A aquest ritme, i tenint en compte el que a Catalunya estimem els símbols, els despatxos acabaran lluint una desena de retrats oficials, i el visitant creurà que el funcionari ha penjat la foto del seu equip de futbol.

El mateix Presidentorra, il·lusionat amb la idea de convertir-se en president simbòlic, fa anys que actua com a tal. Se'l veu tan satisfet del seu simbolisme militant que no és estrany que les nenes de la CUP, sempre amatents als menors desitjos del poder establert, el vulguin premiar amb una presidència oficialment simbòlica.

Catalunya només té un objectiu, i és superar Espanya. Si Espanya té un president, nosaltres en tindrem un, més dos de simbòlics. A un català li dius que a Madrid han mort en un dia 400 malalts de covid, i li produeix cert sentiment d'enveja, no pot ser que els espanyols ens superin. El frec a frec de fa pocs mesos entre Catalunya i Madrid, per veure on morien més ingressats en residències geriàtriques, va ser emocionant, de fet encara no ha acabat i no es pot proclamar un guanyador clar.

– A Catalunya han mort uns 5.000 avis en residències. Si no apretem, Madrid ens passarà al davant- comenta algun català amb sentiment d'inferioritat.

– Què vols que morin 5.000 avis a Madrid! Els madrilenys són incapaços d'organitzar-ho com nosaltres. No tenen ni la nostra empenta ni la nostra manera de fer les coses. Bah, madrilenys? Poden donar gràcies si arriben als 3.000 avis morts.

Gràcies als esforços del governet, els darrers anys han marxat de Catalunya una xifra d'empreses abans mai vista. Aquesta fita supera no només la resta de regions espanyoles, sinó tots els governets catalans anteriors. Que n'aprenguin. Més encara: ahir sortia a la premsa que Catalunya lidera les retallades en serveis públics essencials, és a dir en sanitat, educació i serveis socials. Catalunya, sempre al capdavant. De motius per estar orgullosos i sortir avui al carrer a proclamar la nostra catalanitat no en falten. Ho hem d'agrair als nostres dos presidents, l'un simbòlic per fuga i l'altre simbòlic per vocació.

Trobarem a faltar Presidentorra quan sigui simbòlic. Jo vaig endevinar que la seva aspiració era això, ser un símbol, el dia que es va presentar a un acte oficial amb pantalons arrugats i les sabates brutes. Era el seu estil. Era el millor que es podia dir d'ell. I segurament era l'únic que podia dir de si mateix: pantalons arrugats i sabates brutes. Presidentorra era això. Catalunya és això. Feliç Diada. Simbòlica.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook