12 de setembre de 2020
12.09.2020
Diari de Girona

Els fons europeus com a oportunitat

11.09.2020 | 23:20
Els fons europeus com a oportunitat

La realitat política espanyola i catalana em sembla faltada de vitalitat i realisme, no veig voluntat real de tirar endavant el país per part de moltes forces polítiques, no veig que siguin conscients de la greu problemàtica en què ens trobem perquè tenim al davant un futur ple de dificultats. Europa ens ha donat un cop de mà amb els fons que ha posat al nostre abast. En els pressupostos hem d'ajudar les persones i empreses necessitades per mantenir uns mínims perquè la gent pugui sobreviure però també hauríem de tenir en compte els reptes de futur i fer servir una part del pressupost (i dels fons) per modernitzar el país, sigui reforçant la sanitat, l'ensenyament o la recerca o ajudant a les transformacions sostenibles que el teixit industrial necessita. Si som capaços de fer-ho farem avançar la societat i ajudarem de forma estructural a disminuir les desigualtats i els índexs de pobresa que avui tenim. Tinc la sensació que el govern està fent moltes coses necessàries per tapar forats però no veig que, com a societat, estem impulsant els projectes necessaris per tirar endavant les transformacions que la societat espanyola necessita. Els posaré alguns exemples perquè m'entenguin.

Pensem en el model energètic. Si realment volem portar a terme un canvi de model energètic s'haurien d'estar fent moltes coses. Per començar en recerca, no hauria de proposar el món de la recerca projectes estimulants sobre els temes candents en energies alternatives? Per continuar en ensenyament, no s'hauria d'avaluar les necessitats de titulats d'FP i universitaris pels projectes a portar a terme? Les empreses del sector o les que estan en el seu entorn no haurien de posar sobre la taula quines iniciatives poden fer realment interessant invertir en les energies alternatives?

Pensem en la digitalització de les empreses. No hauríem de tenir plans de recerca per aportar idees de com fer-ho millor de com invertim per aconseguir millors resultats i com s'ha de treballar en el pla formatiu per tenir una societat més preparada? El tema té moltes implicacions, per exemple, el del teletreball que s'intenta regular des del govern en la taula de concertació social. Però el teletreball també canvia més coses i cal pensar-hi des de la tècnica però també des de la mobilitat i des del desenvolupament del país.

Pensem en una mobilitat més sostenible. Hi ha canvis necessaris en el sector de l'automòbil que les empreses ja estan abordant i que cal potenciar però també en el del transport públic i l'urbanisme. S'hauria d'impulsar la recerca en bateries elèctriques i altres necessitats dels cotxes elèctrics. S'hauria de plantejar un pla de formació de personal tècnic capaç de fer front a les necessitats del sector i hauríem d'estar treballant en un canvi de model de mobilitat sostenible. I podria continuar amb el canvi climàtic o altres.

La crisi en què estem immersos s'endurà moltes empreses i hi haurà molta gent que ho passarà molt malament. Deia la setmana passada que govern, empresaris i sindicats estan treballant conjuntament per intentar pal·liar els efectes de la pandèmia i desenvolupar projectes de futur. No veig aquesta voluntat entre els partits polítics. Un exemple, Sánchez va demanar consens a Casado i aquest, sortint de la reunió amb Sánchez, va dir que no podia pactar res mentre hi hagués UP al Govern, és a dir, Casado demana que canviï el govern elegit democràticament per fer efectiu, per exemple, el mandat constitucional de renovar els càrrecs del poder judicial o de TVE o consensuar qualsevol cosa. El raonament de Casado és profundament antidemocràtic i a més és una fal·làcia quant a la renovació de càrrecs perquè aquests són elegits pel parlament i, per tant, els pactes han de fer-se entre els grups parlamentaris. Els partits seriosos a Europa amb qui no pacten és amb la ultradreta ni la blanquegen com ha fet el PP amb Vox. D'altra banda, cal tenir clares les implicacions de la falta de consens per la modernització del teixit industrial. Recorden què va passar amb els plans d'energies alternatives (eòlica, solar, etc.) quan el govern Zapatero va fer un pla ambiciós i molts empresaris varen invertir i quan va entrar el govern del PP va canviar de plans i va deixar a l'aire les coses i molts empresaris es van trobar venuts? Doncs bé, ara necessitaríem que els plans fossin el més consensuats possibles per atreure inversió privada que permeti potenciar els fons europeus i el PP es desmarca del problema. En general em resulta difícil d'entendre les reticències de partits, CA i ajuntaments a entrar en el debat dels pressupostos que han de suposar com s'usen els fons europeus. La diferència entre consensuar-los o no és caminar cap a un futur millor amb força o fer-ho a mig gas, ens hi juguem molt i no veig la voluntat de consens que m'agradaria veure i que, en contra del que sembla que alguns pensen, el país necessita urgentment. Espero que el clima canviï i tinguem pressupostos consensuats.

Per acabar els recordo que fa 3 anys de les nefastes sessions parlamentàries del 6-7 setembre del 2017. He tornat a escoltar el magnífic discurs de Coscubiela i el d' Iceta quan deia que s'estaven carregant la Constitució i l'Estatut i que això podia comportar problemes judicials i que després no valdria dir que no ho sabien o queixar-se de les conseqüències. Aquells dies es varen aprovar unes lleis que ens haurien portat a un estat no democràtic. Sabien que serien impugnades pel Constitucional i avui els que ho van impulsar pateixen les conseqüències que anunciava Iceta. Molts no voldríem ningú a la presó però ens agradaria sentir dir que es van equivocar. El dia que ho facin entrarem en una altra fase en què serà possible tornar a ser una societat empàtica on els ciutadans podrem tornar a parlar de política sense estridències.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook