Avances pel dial de la ràdio i cada cop trobes emissores més especialitzades en estils i èpoques musicals diferents. La mítica «Los40» ara té quatre versions: general, clàssics, dance i urbana. Girant el botó passes per una cadena només de rock, una altra de música cantada en castellà, una de grans èxits de fa entre vint i quaranta anys... Naturalment, també les públiques de música clàssica. Si agafem el passaport per ampliar el focus trobarem per aquests mons ofertes encara més selectives, i si entrem a internet hi ha serveis en streaming que fragmenten la discoteca fins extrems increïbles. Vol passar-se el dia escoltant els Stones i només ells? Doncs és possible i no consumeix gaires gigues.

Allà cadascú amb els seus gustos, oi? Si ens fa feliços... Però no hauríem de ser tan complaents quan el fenomen es trasllada a la informació i opinió polítiques, i no hi ha dubte que s'hi ha traslladat, en tots els suports: premsa, ràdio, televisió i digitals. Proliferen els mitjans orientats a confirmar la possessió de tota la raó, cadascun d'ells, a una parròquia diferent, i s'hi veta l'entrada de qualsevol punt de vista no coincident. Trobar-hi les argumentacions d'infidels, heretges o heterodoxos provoca en l'auditori la mateixa mena d'indignació i de revolta que fer sonar una copla de la Pantoja en un programa de rock dur.

Escoltar només aquells que pensen com tu i que confirmen l'encert de les teves posicions és còmode i confortable, però no ajuda gens a la pràctica de la democràcia -perquè la democràcia és una pràctica, diària i exigent- en la mesura que aquesta es basa en l'intercanvi de punts de vista, el debat i el pacte. Tancar la ràdio quan parla algú dels «altres», buscar televisions en què només parlin els «teus», fa impossible entendre les raons d'aquells amb els quals no coincideixes, i aquesta comprensió és indispensable per arribar-hi a acords dialogats que evitin l'altra manera de resoldre els conflictes, que consisteix a mesurar forces a garrotades. Aquesta via deixa tothom baldat; l'altra acaba fent tothom una mica més savi.

I ja estem prou baldats