El virus afecta de forma directa o indirecta les nostres vides. Ho fa de forma franca obligant a viure una vida diferent a com la vivíem, alhora que té efectes camuflats a través de l'economia. La pandèmia de moment ha causat 900.000 morts arreu de tot el món i no sabem on acabarà. Avui vull compartir amb vosaltres una experiència que m'ha tocat personalment.

El dijous dia 12 de març havíem decidit posar fi al mal dels meus malucs fent la primera intervenció per posar una pròtesi al maluc dret. Recordo que el zelador que em portava cap al quiròfan em va dir que dilluns els nens ja no anirien a l'escola perquè les tancarien. Serà demà, no dilluns, li vaig dir jo. L'operació va anar molt bé i el dissabte següent ja posava el peu a terra. Dilluns, quan va venir el doctor, va dir que tot estava correcte i que havia de marxar de forma urgent perquè el risc no era l'operació sinó el virus a la clínica. Així va ser, de 8 infermeres a la planta, 6 van haver-se de recloure. Per sort jo ja era fora. Em vaig passar tot el confinament fent la convalescència a casa, caminant fins arribar a fer sis quilòmetres diaris en un circuit de 25 m de llargada. Vaig fer una bona recuperació amb mètode i constància.

Havíem decidit que al mes de setembre faríem el segon maluc, l'esquerre, així que, a finals de juliol vaig anar a veure el doctor per programar l'operació. La faríem el 3 de setembre. El mes d'agost vaig anar emplenant tots els papers necessaris i vaig fer les proves analítiques que em va demanar el doctor. L'última havia de ser una prova PCR dos dies abans de l'operació. Així va ser. Havia d'ingressar dijous a les 7 del matí. Doncs bé, el dimecres abans de l'operació, a les 8 del vespre, el doctor em va telefonar per dir que no faríem l'operació perquè l'anàlisi de PCR havia sortit positiva. Vaig quedar de pedra, allò no ho podia sospitar car els meus moviments només són de casa a la feina i la gent amb la que treballo és molt responsable. On podia haver-me contagiat? Ràpidament vaig trucar al meu CAP per donar raó del meu positiu i engegar el mecanisme de seguiment i rastreig. Vaig fer una llista de totes les persones que podia haver contagiat amb la meva presència des del dissabte anterior i els vaig trucar una a una dient-los que anessin al seu CAP i es fessin la prova PCR. En total van ser 10 persones més 2 de la meva família.

A casa ens vam organitzar els tres separats en espais diferents, menjant de forma independent i amb lavabos distints. Ja tenia prou material perquè l'havia preparat per la convalescència i no havia de ser cap maldecap tornar a viure un confinament.

Les proves PCR es van fer entre divendres i dissabte. Alguns CAPs sense gaires problemes, altres hi van posar pegues. Per exemple, el meu fill té el CAP a Barcelona però estava a Girona, per la qual cosa no era raonable anar allà a fer la prova. La meva dona és mestra jubilada i el seu sistema d'assegurança és Muface, per la qual cosa el seu sistema no li va voler fer la prova. Ho va resoldre tot el CAP de Besalú, mostrant que el sistema depèn de les persones que té al davant, unes més predisposades i amb sentit comú que altres.

Diumenge 6 de setembre ja teníem els resultats de totes les anàlisis: 12 resultats negatius. Donat que jo no havia tingut cap símptoma vam començar a pensar en la possibilitat d'un fals positiu. Dissabte el doctor Trilla va dir al FAQs que hi havia fins a un 20% de falsos positius en les anàlisis PCR. Vam arribar a la conclusió que m'havia de tornar a fer noves anàlisis per comprovar el meu positiu. Dilluns vam fer un PCR i una anàlisi serològica al CAP de Besalú, i dimarts vam saber que les dues anàlisis eren negatives. A partir d'aquell moment vam desconfinar els 12 que havien estat en contacte amb mi i que majoritàriament eren l'equip directiu de l'empresa.

Vaig fer-ho saber al doctor que m'ha d'operar, que em va dir, sorprès, que trucaria immediatament al laboratori. Jo també vaig fer-ho en arribar al laboratori i la resposta va ser que una primera anàlisi els va donar una corba que no era significativa, per la qual cosa van repetir l'anàlisi amb una nova operant, donant un positiu molt lleuger, segons ells perquè la càrrega viral era molt baixa i que possiblement el virus ja feia mols dies que hi era.

A partir d'aquell moment es van tramitar totes les altes i la vida es va normalitzar. Demà sabré la nova data de la intervenció. Observant les baixes fetes per cada metge de capçalera es veu com cadascú diu una cosa: uns diuen que s'ha de fer aïllament i altres no diuen res. El codi per notificar el meu positiu a l'app Radar Covid no me'l van arribar a donar mai, tot i insistir-ho per diversos canals. Tampoc va trucar cap rastrejador a cap dels contactes.

La conclusió és que l'organització del seguiment dels contagiats no és bona. El meu cas que venia d'una anàlisi PCR privada no es va activar el mecanisme de rastreig, segurament perquè el sistema no ho ha previst. L'organització depèn absolutament del voluntarisme de la gent que hi treballa, essent en el meu cas del CAP de Besalú excel·lent, però li falta ordre, més bagatge amb el compliment de protocols. Llegeixo aquests dies que la ràtio de positius per proves PCR a Catalunya és força bona, de 8,4, però que hauria de ser de 5, cosa que vol dir més anàlisis, en un moment que els laboratoris ja es troben prop del col·lapse. Faltaran més laboratoris i més organització. De moment anirem resolent-ho amb la bona fe dels que hi treballen.