Els negacionistes fan riure i els afirmacionistes fan por. Igual que passa amb els liberals escanyats en política, els racionalistes es veuen aixafats entre els que pensen que les mascaretes les carrega el diable Bill Gates i els que exigeixen sortir al carrer amb escafandre. La por s'ha convertit en el sentiment més acceptable enfront de la pandèmia, però cal orientar-lo en la direcció adequada. Atès que la discussió és científica en aparença, convé recordar que la ciència no es basa en la fe religiosa, sinó en el dubte cartesià. És criminal negar els assassinats a les cambres de gas d'el camp nazi de Buchenwald, llevat que en Buchenwald no hi havia càmeres de gas.
Els negacionistes entorpeixen amb les seves supersticions el plantejament de les preguntes oportunes, els afirmacionistes no admeten el mínim interrogant. La confusió entre els doctrinaris de les dues confessions es produeix en la reobertura de les escoles. Per principi, els avaladors de les restriccions inqüestionables haurien d'oposar-se radicalment a l'accés massiu a les aules. Fins el sorrut New York Times titula ara mateix que «Nova York se la juga per la porta gran en reobrir els col·legis». No obstant això, les autoritats s'horroritzen davant la promiscuïtat d'una platja serena però beneeixen l'inevitable guirigall escolar, traint el dogma afirmacionista.
La vacuna per materialitzar és el Sant Vial dels afirmacionistes, i un verí immund per als negacionistes. Els racionalistes haurien de recordar a tots dos que el medicament immunitzador no existeix, ni quaranta anys després es disposa de vacunació contra la sida. Per desgràcia, els practicants de la raó han migrat desesperats cap a la indiferència. Si els qui prediquen la invulnerabilitat de l'escola són els mateixos que garantien un turisme segur abans que Boris Johnson i Angela Merkel expulsessin Espanya del paradís, cal posar-se a tremolar. Potser negacionistes i afirmacionistes puguin compartir almenys aquesta agitació tremolosa.
