Quim Torra no ha defraudat en el que probablement serà el seu últim discurs institucional -és un dir; no va arribar ni a míting de 4a divisió- de la Diada Nacional. S'ha mantingut fidel a una presidència roïna i letal per al progrés dels catalans. Mig discurs dedicat a Lluís Companys per acabar exigint a Felip VI i Pedro Sánchez que demanin públicament disculpes «per la persecució, detenció i afusellament del president Companys i de tots els milers de catalans morts a l'exili, als camps de concentració nazis o a les presons catalanes».
Molt bé. A quins catalans han de demanar perdó? A l'Abadia de Montserrat que honorava Franco sota pal·li i que, com ha recordat Javier Pérez Andújar, va rebre el cap de les SS, l'assassí Heinrich Himmler, una setmana després de l'afusellament de Lluís Companys, entregat a la dictadura franquista per la Gestapo? A Pere Aragonès, net de l'alcalde franquista de Pineda i fundador d'Alianza Popular? A Lluís Llach, fill de l'alcalde franquista de Verges? A Marta Rovira, neta de l'alcalde franquista de Sant Pere de Torelló? A Santiago Vidal, fill de l'alcalde franquista de Sant Sadurní d'Anoia? A Carles Puigdemont, l'avi del qual, com ha explicat Enric Juliana al llibre Aquí no hem vingut a estudiar, va deixar plantat l'Exèrcit Republicà per passar a la zona franquista de Burgos? A Jami Matamala, fill d'un falangista de primera hora? Al mateix Quim Torra, el pare del qual era un alt directiu de la Safa de Blanes que va acomiadar Paco Frutos per sindicalista (sindicalistes i comunistes eren els grans perseguits per Franco) quan lluitava per defensar els drets i les llibertats dels treballadors que el franquisme sí que reprimia de debò amb la complicitat de tants catalans? A Convergència i Unió que l'any 1979, el de les primeres eleccions municipals, va reclutar 95 alcaldes franquistes per encapçalar les seves llistes, segons un treball elaborat per Roger Molinas? Qui ha de demanar disculpes a qui? Els polítics demòcrates, els hereus directes dels còmplices del franquisme?
Ningú no és responsable del que han fet els seus avantpassats, ni del que faran els seus descendents, però no és menys cert que els hereus dels franquistes no haurien tingut ni els estudis ni les oportunitats que els ha proporcionat la vida si els seus pares o avis no haguessin sigut partícips del franquisme. Els fills dels republicans afusellats, empresonats, exiliats o represaliats pel franquisme no van gaudir de les mateixes oportunitats, ni del mateix benestar. La vida de cada persona, com la història en general, és molt complexa i polièdrica, com per simplificar-la entre bons i dolents. Ha pensat Quim Torra a demanar disculpes, en nom de la Generalitat, per les atrocitats que es van cometre a Catalunya els primers mesos de la Guerra Civil amb la còmplice passivitat de Lluís Companys? Coneix Torra l'existència d'uns comitès, en els quals catalans mataven a catalans?
L'escriptor Vàzquez Montalbán va encunyar durant la transició una precisa frase: «Contra Franco vivíem millor», referida llavors a una, segons ell, desconcertada esquerra. L'independentisme ha anat més enllà. Quasi mig segle després de morir Franco, no saben viure sense ell. És la seva coartada per tapar la decadència social i econòmica de Catalunya.
