S acosta el final de la legislatura catalana i convindria que el president de la Generalitat, per respecte a la institució, convoqués eleccions abans de la inhabilitació que ell mateix, per autoinculpació, dona per feta.
Un cop d'ull als possibles escenaris d'aquest final de legislatura que es pot esllanguir debilitant el Govern en un moment de crisi sanitària i econòmica o que es pot resoldre amb una crida ràpida a les urnes. La pròxima setmana el president Joaquim Torra compareixerà davant el Tribunal Suprem on es ratificarà en el seu acte de desobediència. És fàcil treure punxa al llapis sobre com és possible que una pancarta penjada en una institució oficial pugui portar a una inhabilitació. Però no es pot confondre la ciutadania.
En els períodes electorals els edificis oficials han de mostrar la seva neutralitat. Quan ens agrada i quan no ens agrada el que s'hi pot veure i llegir fora dels períodes electorals. Aquest règim de neutralitat és fort i afecta aspectes com no poder fer inauguracions ni actes de rèdit partidista. És propi de totes les democràcies avançades. Una inhabilitació buscada de manera ben absurda i anodina però buscada i sense efectes majors de pena de presó o multes sinó només d'inhabilitació.
El president faria un favor al país i al respecte a les seves institucions convocant eleccions abans de ser inhabilitat. Altrament entrarem en un període de govern en funcions durant mig any o més amb capacitats i competències limitades que afectaran la governació del país en un moment de crisi. Com es pot arribar a sacrificar la necessitat de tenir un nou govern amb tota la seva força -quan el propi president va donar per acabada la cohesió del govern el gener d'aquest any- per purs beneficis partidistes i de l'anomenada confrontació dita intel·ligent?
Si no es convoquen eleccions abans de la inhabilitació, entrarem en un període de provisionalitat en el qual no es podran elaborar ni votar uns pressupostos per al proper any, no es podran presentar projectes de llei ni decrets legislatius. La paràlisi d'un govern en funcions. Es diu ara que aquesta paràlisi durarà els dos mesos que hi ha per investir un nou president -i no hi volen presentar candidat cap dels dos partits socis de Govern- més els entre 40 i 60 dies entre la convocatòria d'eleccions i la celebració de les mateixes. Es va dient que això situa les eleccions al febrer, però ara veurem que podria ser més tard. Després de les eleccions encara és necessari un mes o més per investir un nou president. Es pot permetre aquest país la paràlisi en aquest cas volguda de mig any o més de govern en funcions?
A tot això s'hi sumen les consideracions que m'ha fet arribar un dels lletrats més fins del país en matèria de dret electoral i dret públic català. Reprodueixo la literalitat del text encara que tingui un to informal: «Cal tenir clar un aspecte sobre el qual hi ha una certa confusió. Perquè es convoquin eleccions automàticament cal que passin dos mesos des d'una primera votació fallida de la investidura d'un candidat. Perquè això pugui passar hi ha d'haver un candidat disponible que el president del Parlament hauria de presentar en els deu dies següents a la inhabilitació de Torra. Tanmateix, Torra ha demanat que no es presenti candidat i sembla que ERC ho accepta. Si és així, no es podria posar en marxa el rellotge electoral i les eleccions podrien anar per llarg, amb el problema afegit de tenir un govern en funcions, és a dir, amb facultats disminuïdes en un moment tan delicat. Aquest escenari només podria canviar si Torrent presentés un candidat no independentista (si n'hi hagués algun que acceptés) o bé comunicant formalment al Ple del Parlament que no hi ha candidat disponible (aquest acte formal equivaldria a una primera votació fallida i posaria en marxa el termini de dos mesos per a les eleccions). La qüestió és: JxCat hi estarà d'acord? Torrent ho farà malgrat tot?».
Diverses vegades l'actual president de la Generalitat havia manifestat que convocaria eleccions per privilegiar els interessos de la institució per sobre dels de partit. Però l'han convençut de fer just el contrari. Què hi ha darrere aquesta estratègia? La intencionalitat de presentar la inhabilitació com un acte d'un «tribunal repressor» per cridar a la desobediència i tornar a provocar un mes d'octubre de tensió i ira al carrer. Pel camí i amb pur càlcul electoralista es presentaria a ERC com el partit que se sotmet a la sentència acceptant les funcions de la presidència en funcions («usurpadors») i activant les consultes per si és possible proposar un nou candidat a la investidura. Això sense descomptar del tot un cop d'efecte final de nomenament d'un nou vicepresident o vicepresidenta afí al president sortint. Aquest fet provocaria el trencament del pacte de govern i si sortissin els republicans del Govern, es podria viure la situació d'un govern en funcions amb el suport de 28 dels 135 diputats del Parlament. Tots ells, escenaris esperpèntics.
El moment és greu. Els efectes de la pandèmia necessiten d'un govern nou i efectiu com més aviat millor. No perdre mig any en política de desgast partidista. President Torra, posi les urnes.
