La història, el nostre passat i el nostre present ens proporcionen elements de judici per afrontar el futur en millors condicions i garanties per millorar les nostres decisions. Coneixement i experiència són imprescindibles en tota activitat humana. I en qualsevol col·lectiu o comunitat, el sentit comú aconsella unir forces i treballar en la mateixa direcció quan es tracta d'afrontar problemes greus que afecten l'interès general i el bé comú. Les ocurrències partidistes o els interessos particulars no haurien de condicionar o impedir l'esforç comú per fer prevaldre l'interès general.
Estem vivint una greu situació degut a les conseqüències de la denominada pandèmia del coronavirus, que està condicionant la vida, l'economia i les relacions socials i polítiques. El panorama és incert, i el drama sanitari i econòmic és de proporcions gegantines. Persones, treballadors, autònoms i empreses estan sofrint les conseqüències inesperades i imprevisibles d'aquesta pandèmia, veient com s'ensorren projectes, com s'incrementa la pobresa i com disminueixen les possibilitats de tota mena.
Em pregunto, davant aquesta dramàtica i preocupant situació, què més ha de passar per veure que tots els responsables polítics van a la una, uneixen les seves forces i col·laboren de manera efectiva i lleial per buscar solucions comunes, des del compromís amb el bé comú i l'interès general. Vivim en democràcia i llibertat, però això no justifica que cadascú actuï, en situacions com la que vivim, ignorant l'interès general i preocupant-se pel seu protagonisme individualista o de grup. No sembla acceptable, ni en nom de la pròpia democràcia, que els diversos agents de la vida política es dediquin més a desacreditar l'oponent polític que a treballar pel bé comú i l'interès general. Hi ha moments en què la ciutadania no hauria d'acceptar relats partidistes, sinó exigir unitat i cooperació per fer front, sense escletxes, a la gravíssima situació que la pandèmia del coronavirus està provocant. Cal protegir les persones, cal fer funcionar l'economia, cal mantenir una sanitat pública eficient i un ensenyament imprescindible per a una societat lliure i democràtica. I com en tota societat lliure hi ha lloc i marge per a la discrepància i la crítica, perquè la societat és plural i diversa, però els responsables polítics no poden oblidar mai que la suprema llei és el benestar i la felicitat de les persones. I quan cal treballar units, per un bé major, cal fer-ho, deixant de banda interessos partidistes o de grup.
