quests dies Xile recorda dues dates històriques. L'aniversari del cop militar de l'11 de setembre de 1973 coincideix amb la celebració dels 50 anys de la victòria de Salvador Allende a les urnes. El record de la sang i la derrota es barreja per una vegada amb l'alegria que va representar per a milers de xilens i xilenes un projecte que va intentar canviar radicalment la societat amb l'ambició de fer-la més justa.
Malgrat el que va significar per a Xile i el món impulsar una revolució socialista sense armes, el que va succeir durant els mil dies de govern de la Unitat Popular va romandre durant molt de temps fora dels llibres d'història i es va transmetre oralment com una llegenda. Va ser només fa uns anys que es va recuperar la memòria d'una aventura que va començar el 4 de setembre de 1970 amb el triomf d'una coalició de partits que proposava acabar amb les desigualtats històriques mitjançant la incorporació real de la classe obrera al procés transformador.
Xile era llavors una societat marcada per la pobresa. La meitat de la població activa tenia ingressos inferiors al salari mínim i un terç vivia en barraques o infrahabitatges. El programa de la Unitat Popular va significar un tomb. La pagesia va tenir l'oportunitat de conrear la seva pròpia terra, els obrers i les obreres es van organitzar en cooperatives per controlar la producció de les fàbriques i es va millorar l'equipament i accés als hospitals públics, fins aquell moment molt restringit. Els infants van tenir per primera vegada garantida una alimentació bàsica mitjançant la distribució, entre d'altres aliments, de mig litre de llet diari.
Des del primer dia es va posar en marxa un ambiciós pla de construcció d'habitatges socials i una política cultural que a través d'una editorial pública, Quimantú, va permetre que els llibres deixessin de ser un luxe. Gràcies a l'impuls de la ballarina Joan Turner, esposa de Víctor Jara, es va crear el Ballet Popular que va portar la dansa als barris marginals mentre el Tren de la Cultura va recórrer localitats remotes del sud de Xile traslladant el teatre, la música i les arts visuals a persones que no les coneixien. El programa de balnearis populars va possibilitar que les famílies més pobres gaudissin per primera vegada en les seves vides d'unes vacances a la platja o la muntanya. Ni abans ni després s'ha produït a Xile res semblant.
Historiadors com Julio Pinto Vallejos i Tomàs Moulian han treballat per recuperar aquest període de la història i posar llum en uns dies convulsos en què la història de Xile es va convertir per una vegada en projecte a realitzar i no en domini etern de poders fàctics. En què els ulls del món es van girar cap a una terra remota on el somni de construir el socialisme sense reprimir o eliminar l'adversari s'estava fent realitat.
Aquest impuls transformador torna a estar viu avui a Xile amb el procés constituent obert després de l'esclat social de 2019 que representa, per a una part important de la societat xilena, la continuació del projecte avortat de la Unitat Popular. El mes de setembre i les seves dates marcades ha arribat enmig dels preparatius per al referèndum del 25 d'octubre que hauria d'obrir pas a una nova Constitució que abordi els reptes d'un país que s'ha convertit en un dels més rics de la regió però també en un dels més desiguals, producte d'un model econòmic neoliberal que només va ser possible que s'apliqués amb la mà de ferro de la dictadura. Com va succeir amb el triomf de la Unitat Popular, ja no està en joc l'elecció d'un president sinó la construcció d'un nou país. El somni revolucionari encarnat en la consigna mobilitzadora Allende vive està més viu que mai.
