Això del perdó és cosa molt cristiana, no és d'estranyar que els líders d'aquest moviment de menjaciris anomenat llacisme el tinguin sempre a la boca. De tota manera, pretendre que Espanya demani perdó pels fets comesos pel franquisme, quan Espanya i els espanyols en va ser les víctimes, és com exigir a una víctima de violació que demani disculpes per haver sigut violada. Fins on sé jo, Franco es va aixecar contra el Govern espanyol, o sigui que Espanya i els seus ciutadans en va ser les víctimes. Tindria gràcia que Espanya, precisament Espanya, hagués de disculpar-se pel que va patir.

Presidentorra té molt temps lliure, i més que en tindrà d'aquí a poc quan estigui inhabilitat, així que podria provar de recórrer hospitals i comissaries, i demanar, no, millor dit, exigir, que és el que li agrada fer, a les víctimes de delictes que demanin perdó.

-Senyoreta, ja sé que va ser violada en un carreró fosc per tres o quatre homes a la vegada, però hauria de demanar disculpes. Seguim!

Als familiars de la pobra dona no els farà gràcia que un senyor amb pintes d'oficinista de tercera vingui a riure's de la seva desgràcia, igual que a un espanyol -i això inclou els catalans- no n'hi fa que un indocumentat a qui han col·locat de president autonòmic es rigui del que van patir els espanyols. I això inclou els catalans.

El d'en Companys deu ser el cadàver més potinejat de la història. Si hagués imaginat que els catalans no el deixarien descansar mai en pau, s'hauria quedat a administrar les propietats de la família. La sort que té és que no en deuen quedar ni els ossos, que, si no, Presidentorra amb les seves pròpies mans aniria a desenterrar-lo, per passejar-ne les restes per fires i mercats de Catalunya, passin i vegin.

No tenir clares les diferències entre qui comet un acte reprovable i qui el pateix sera raó suficient per prohibir que una persona ostentés càrrec públic. A Catalunya, en canvi, opta com a mínim a una conselleria, i si la seva estultícia és de primer nivell, a la presidencia de la Generalitat. En el seu limitat pensament, ni en Franco és culpable, ni ho són els que per violar Constitució i Estatut purguen penes de presó o han hagut de fugir. En un i altre cas, la culpa és d'Espanya.