Hi ha vegades que una idea que sents en la boca d'un altre et queda a dins. I de forma recurrent hi vas pensant. Donant-hi voltes. Els catàlegs d'elements a deconstruir són una d'aquestes idees. Centrant-nos en el planejament de ciutats i pobles, els plans urbanístics són documents, alguns molt extensos, que tenen moltes parts, memòria, plànols, normatives, avaluació ambiental, estudis econòmics, i el catàleg dels elements a protegir. El que de forma quotidiana se n'ha dit el catàleg de patrimoni. En aquests catàlegs hi ha per dir-ho d'una manera planera els edificis que tenen interès, sigui històric, arquitectònic, inclús social i que cal preservar.
Però malauradament els nostres pobles i les nostres ciutats hi ha tot un subgènere d'edificacions. Les que no tenen cap tipus d'interès. Les que destorben. Les que fan mal d'ulls. Sigui per on estan ubicades, per la forma, pel seu deteriorament, moltes vegades per les grans proporcions de l'edificació. És a dir, el desarrollismo va fer molt de mal. I estic pensant en un edifici monstruós a primera línia de mar a Empuriabrava, a tocar de la Muga. En un edifici massa alt de la Bisbal de l'Empordà, just a la corba de la carretera passades les voltes. En un parell d'edificis de Platja d'Aro, altra vegada a primera línia de mar. Donant voltes pel país, passejant, se'n poden trobar un bon grapat. I aquests edificis mencionats, i tots els altres que també es podrien posar a la llista no estan protegits. Però com que són tant grans, és tant difícil reduir-los les dimensions que la seva ombra perdurarà durant dècades, talment com si estiguessin en el catàleg de patrimoni. I justament haurien de formar part de l'altre catàleg. Del catàleg que en podríem dir Com millorarien les ciutats si...
