15 de setembre de 2020
15.09.2020
Diari de Girona

Perversió

14.09.2020 | 23:23
Perversió

Dimarts vaig anar al tanatori per acomiadar un vell amic que va celebrar la rentrée morint-se. Quan vaig arribar, hi havia un grup de gent arremolinada al costat de la vídua sentint-la explicar que les últimes paraules del seu espòs havien estat les següents:

-Que sàpigues que soc terrraplanista.

La dona ho repetia una i altra vegada amb una expressió de sorpresa que produïa una mica d'espant. No li cabia al cap la idea d'haver compartit llit durant tants anys amb un home que pensés d'aquesta manera, sobretot perquè ella és geògrafa i té a la sala de casa seva un gran globus terraqüi a què tots, quan ens convidaven a sopar, donàvem voltes amb la mà esquerra, mentre manteníem la copa de vi a la dreta, buscant els punts del planeta als que havíem viatjat o als que ens agradaria fer-ho. Ara em ve a la memòria l'actitud del mort davant aquelles excursions imaginàries. Ens observava sempre des de sis o set metres de distància amb un somriure que, a la vista de les últimes revelacions, devia ser de condescendència o pena. Crèiem que era un home sense idees pròpies, ja que no era donat a opinar en les nostres discussions, i resulta que tenia conviccions molt profundes, o molt planes, segons es miri. Ja sabem que no hi ha res més profund que la pell.

De tornada a casa, vaig pensar en les creences inconfessables que professem en la intimitat i en la necessitat de mantenir-les amagades perquè xoquen amb el pensament que ens envolta. Potser, vaig pensar, el meu amic no va ser un terraplanista sincer, potser simulava ser-ho com una forma d'oposar-se a les conviccions de la seva esposa. Curiosament, els teníem per un matrimoni excepcionalment ben avingut a què ens hauria agradat semblar-nos. I si la fórmula secreta per aconseguir aquesta unió admirable no hagués estat altra que la curiosa barreja d'una realitat manifesta, i acceptada universalment, amb un deliri ocult i rebutjat pels corrents dominants?

Ara bé, per què va esperar el moment de morir-se per confessar aquella perversió geogràfica a l'oïda a la seva dona. Per amor o per odi?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook