16 de setembre de 2020
16.09.2020
Diari de Girona

Amb el cor a la mà

15.09.2020 | 23:31
Amb el cor a la mà

irem-ho per la banda poètica: dur el cor a la mà és millor que clavar cops de colze. Però no és per motius poètics sinó epidemiològics que el director de l'Organització Mundial de la Salut desaconsella saludar-se amb els colzes, un gest de moda que obliga els propietaris de les articulacions a violar la distància de seguretat. Per això en Tedros Adhanom Ghebreyesus insisteix a prescindir d'aquest invent i substituir-lo per altres salutacions compatibles amb els dos metres de separació. A ell, segons explica, li agrada posar-se la ma al pit mentre diu «bon dia» o «tant de gust».

Hem adoptat la salutació colzera perquè implica una certa tactilitat, però extremadament forçada. Per fer això seria millor tornar a encaixar les mans, això sí, ben fregades amb desinfectant tant abans com després, o cobertes amb uns guants barats de fruiteria que llançaríem tot seguit (si sabéssim on). Fins la irrupció del nou hàbit, la utilitat dels colzes en les relacions interpersonals ha estat sovint agressiva. És cert que els podem enllaçar tot cantant l' Hora dels adéus, posem per cas, o per travar una barrera humana, però quan fem anar els colzes entre la multitud és per obrir-nos pas tot desplaçant els altres. El diccionari de sinònims i frases fetes de Maria Teresa Espinal defineix «a cops de colze» com «emprant mitjans violents», i cita aquest exemple de Raspall i Martí: «Sempre ha estat molt ambiciós i s'ha obert camí a cops de colze, sense tenir cap mirament a ningú». Si ens hi fixem, en la nova salutació alcem el braç d'una manera que indica qualsevol cosa excepte cordialitat; més aviat és un gest de preparació per a l'atac o la defensa.

Tot i que, ben mirat, moltes de les encaixades que abans de la pandèmia presenciàvem cada dia eren tan hipòcrites que s'haurien pogut substituir tranquil·lament per una agressiva topada de colzes, o per aquell xocar de guants amb què els boxadors se saluden abans de començar a estomacar-se. A l'edat mitjana, la mà estesa significava que no s'utilitzaria per desembeinar l'espasa. Ara pot voler dir que t'escalivaré de seguida que badis.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook