16 de setembre de 2020
16.09.2020
Diari de Girona

L'amistat (1)

15.09.2020 | 23:31
L'amistat (1)

'amistat és una relació afectiva interpersonal que trobem en totes les comunitats i que existeix des de l'origen de la humanitat. Un tema important en les relacions socials i una forma de cohesionar-se i pertànyer a un grup, que ha sigut sempre estudiat pels pensadors. Filòsofs del període antropològic grec han escrit pàgines precioses sobre l'amistat: Sòcrates amb la veu d'en Plató i Aristòtil hi dedica el llibre VIII i IX de l'«Ètica a Nicòmac». 

Hi ha dues teories sobre l'etimologia del mot «amistat»; la majoria de filòlegs interpreten que deriva del llatí i que té una connexió amb el verb «estimar», però altres creuen que és manllevat del grec i fan un plantejament preciós, atès que segons ells procedeix d' ego (jo) però amb una a privativa davant d'«ego», el que es traduiria literalment «sense el meu jo» amb la qual cosa es consideraria a l'amic com l'altre meu jo. Una projecció del jo en un l'altre jo encarnat en el meu amic.

Al llarg de la vida he debatut aquest tema amb companys i companyes; quan exercia de professor el plantejava als alumnes i suscitava grans discussions, especialment quan es qüestionava si l'amistat és possible i sincera entre nois i noies, homes i dones. Les alumnes es mostraven reticents a acceptar els joves com a «amics», en canvi aquests ho volien ser, però elles no se'n fiaven massa, intuïen que amaguen intencions espúries, un fet que alguns admetien. No obstant, sempre trobava una xiqueta que sostenia que l'amistat la tenia repartida entre ambdós sexes i no hi havia cap diferència substancial.

Si es preguntava que quan anaven d'acampada resultava igual ficar-se en el mateix llit amb un noi o una noia, s'encenia la polèmica. Les alumnes creien que els nois no poden resistir la temptació. Uns replicaven que potser serien ells que no dormirien amb elles (donant a entendre la seva fogositat) comentari immediatament contradit per les xiques, que entre rialles adveraven que cap vailet tem la calentor femenina i si la tem és perquè és un fleuma.

L'alumnat afirmava que la socialització actua com un prejudici separador entre ambdós sexes. Si avaluem les joguines masculines (inclús els jocs de carrer) ens adonem que no són per ser compartides, mai són mixtes.

Els xics no veiem les nenes, sabíem que existien, però en els espais públics estaven allunyades: a l'església, en el cinema parroquial i en els actes festius. De jove l'únic contacte es donava a la sala de ball i moltes noies vigilades per la tieta que l'espiava per veure amb qui i com ballava, si mantenia distàncies decoroses.

La colla femenina adolescent s'engrunava quan una noia es posava a festejar. De joves sortien juntes per anar al cinema i a la nit d'estiu les al·lotes de casa benestant i d'ordre sortien amb autorització paterna, les de classe social més modesta feien més el que els hi donava la gana, fins i tot entraven d'amagat en els cotxes dels xerrics per anar a una «boite» de la costa. Però unes i altres un cop casades deixaven de relacionar-se amb les amigues, dedicades en exclusiva al marit, a la prole, a la família, mentre que els nois conservaven les amistats i sortien per freqüentar als bars, anar al futbol o retrobar-se amb els amics.

He observat que moltes de les meves amigues, després de molts anys de no comunicar-se, s'han tornat a reagrupar, vídues, divorciades, també casades, fartes de romandre a la llar totes soles, mentre l'home va a dinar amb amics o a l'estadi del Barça.

En el teatre polític hem conegut la vida lligada per l'amistat entre dos dirigents, Alfonso Guerra i Felipe González, el primer afirmà que només mirant els ulls del llavors president, ja sabia el que pensava, també a Catalunya entre Jordi Pujol i l'home fort Prenafeta. Aquestes rocoses amistats s'han erosionat amb el pas del temps; el que fa pensar que amics per sempre és només un desig o que es dona en poques persones.

La literatura ens ha presentat exalçament l'amistat fraternal en la novel·la Los tres Mosqueteros d' Alejandro Dumas. Un homenatge entusiàstic als bons sentiments i al valor de la lleialtat entre els amics.

El cinema s'ha prodigat més en aquest tema i ens ha regalat històries de gran amistat entre dos homes, com Birdy, d' Alan Parker, Dos hombres i un destino, Cadena Perpetua, Buscando a Nemo i E.T. L'extraterrestre, Los gritos del silencio, Adios, muchachos de Luis Malle, Forrest Gump, Rio Bravo de Howard Hawks, El niño con el pijama de rayas, Derzu Uzala de Kurosawa, etc. La pel·lícula més coneguda entre dues dones íntimament amigues és «Thelma i Louise».

No hi ha una literatura ni cinematografia sobre l'amistat entre les dones, però alguna sí denunciant la injustícia contra la vida de dues dones lesbianes.

És doncs un fet objectiu la proliferació de films que exalten l'amistat entre dos homes, però l'amistat entre dues dones escasseja en la cinematografia.

Això revela que l'amistat s'ha desenvolupat fluidament entre els homes; la colla d'amics de la infància dura fins a la vellesa. És molt important l'amistat entre els homes, un valor positiu, l'amistat entre les dones no ha existit, és un fet recent. Tema que tractaré en el pròxim article.

Ànims i que tinguem sort!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook