«Mai moren en va aquells que
moren per una causa justa».
Lord Byron
La nostra època ha creat l'expressió «sense fronteres» per a indicar unes accions d'ampla generositat, nous horitzons, suports de solidaritat, tot il·luminat per una fe en els drets bàsics. Però a vegades aquests propòsits clars i encomiables es veuen tallats i castigats per la foscor d'un poder contrari que no admet el treball a favor del progrés de la gent desfavorida i vulnerable.
Benoît Maria era representant de l'ONG francesa Agrònoms i Veterinaris Sense Fronteres. Instal·lat a Guatemala feia més de 20 anys, incansable activista, havia treballat en la creació de la Universitat Maya de Guatemala, continuava en la seva consolidació i actualment n'era un professor. La seva dedicació era últimament el tema de l'agricultura i els títols de propietat de la terra; els treballadors del camp són dominats històricament per uns poderosos sense escrúpols ni lleis. Ajudar a recuperar les possessions era un treball dur i també perseguit. Benoît Maria ha sigut assassinat a trets a Quiché, Guatemala. Tenia 52 anys. A la seva biografia hi ha una significació gironina: Benoît Maria era parella d'Anna Isern i Sabrià, filla de Girona, que quan va obtenir el doctorat en veterinària va decidir anar a exercir la seva vocació a l'àmbit de Veterinaris Sense Fronteres i va marxar a Guatemala, on fa 27 anys que hi treballa. Els lectors de Diari de Girona poden recordar l'ampli reportatge que Alfons Petit va publicar-hi (Dominical, dia 13-7-18, sèrie Gironins al món); Anna Isern i Sabrià explicava el dia a dia, al seu poble de Quetzaltenango, a les grans muntanyes del nord de Guatemala. S'hi ha establert per compte propi on es dedica a l'etnoveterinària i difusió del desenvolupament de la seguretat alimentària, i també treballa a la investigació científica.
L'existència arreu d'uns poders enemics del desenvolupament humà i contraris a donar la mà a la gent marginada posa a la vista un desgraciat mapamundi de crims i altres fets delictius contra aquells que exerceixen la cooperació humanística. Sense moure'ns d'aquella Amèrica, terra de convulsió social molt arrelada , fa pocs dies s'han desclassificat uns arxius secrets al Brasil i s'ha revelat el detall de les persecucions de tot ordre que havia sofert Pere Casaldàliga, bisbe de Sao Félix do Araguaia, fitxat oficialment de subversiu per la seva dedicació a la gent pobra. Dissortadament la llei del més fort és tot un imperi inhumà amb terribles conseqüències.
Benoît Maria i Anna Isern tenen dos fills, de 15 i 11 anys. Un projecte familiar era que el fill gran es preparés ja per venir a Girona a continuar la seva formació d'estudiant.
La lluita pels Drets Humans, pel Bé comú, per totes les majúscules a favor de la dignitat de la persones, per la vertadera civilització de la pau, pateixen un nou episodi de dolor, que en aquests casos es fa universal. Les víctimes són l'emblema d'una pau i un nou ordre que sempre són esperats, però porten retard. La gent de bé de la gran família humana, avui entristida, continuarà tot allò que els herois de primera línia han elaborat amb estimació, ara ja completada. El record i els sentiments de ràbia i d'admiració alhora, es fan extensos com aquella venerable expressió: sense fronteres.
