Les últimes dades de la liquidació de l'impost sobre el Patrimoni a Catalunya, publicades fa pocs dies, mostren una tendència preocupant: les grans fortunes destinen cada cop més diners al sector immobiliari i menys a les participacions en empreses. Una economia dinàmica requereix empreses que funcionin i inversors que apostin pel teixit productiu.
Tots coneixem el cas d'emprenedors i empresaris que, després d'anys de treball i sacrifici, han decidit vendre's la companyia i gaudir del patrimoni que han acumulat. Altres la venen perquè en un context de globalització que ha incrementat la competència, creuen que serà complicat sobreviure. També hi ha els que aprofiten l'interès d'una multinacional que veu l'oportunitat d'entrar en un nou mercat com una opció de fer caixa. Totes elles són opcions ben lícites, però perpetuen la falta d'ambició que ha fet que Catalunya tingui poques grans empreses.
Ara que el maleït virus ens ha tornat a situar en una crisi econòmica, és un bon moment per recordar que la major dimensió empresarial està associada amb una major productivitat i rendibilitat. Si les elits econòmiques i les grans fortunes només aposten per la conservadora inversió immobiliària, és possible que en treguin bons rendiments, però el conjunt de la societat s'empobrirà.
