Abús
PAQUITA LIDÓN ROMERO GIRONA
Fa uns mesos vaig decidir canviar alguna de les finestres de l'habitatge que havia sigut dels meus pares. Em vaig assessorar i se'm va dir que havia de demanar llicència d'obres a l'Ajuntament. Donada la situació ho vaig haver de fer de manera telemàtica. Passat un mes des de la sol·licitud i veient que no tenia resposta, vaig trucar per preguntar per l'estat de la petició. Se'm va dir que la tenia concedida i que no rebria cap tipus de document acreditatiu. Han passat uns mesos i he rebut per la bústia electrònica la liquidació de les taxes corresponents. Més ben dit dos rebuts: un per les taxes i un altre, d'un import de 56,35 € pel concepte de, i cito textualment , «taxa de tramitació de l'expedient d'obra, etc.». Puc estar més o menys d'acord amb el fet que, per canviar unes finestres, calgui demanar llicència d'obres o amb l'import d'aquestes taxes, però haver de pagar, a més, per fer un tràmit que és obligatori i que s'ha fet de manera telemàtica, em sembla d'allò més abusiu.
Encara queden murs de Berlín
MATEU FRIGOLER TEIXIDOR CANET D'ADRI
Per les dues alemanyes l'enderroc del mur de Berlín va èsser l'acabament de molts anys de patiment, sacrifici de vides humanes i una gran vergonya per als ciutadans d'un mateix poble.
El riu Ter, que separa des de la creació del món dos pobles germans com són Sant Gregori i Bescanó, fa també la mateixa feina del mur berlinès. Fa aquesta separació perqué dos ajuntaments governats quasi sempre per bandes de galifardeus, no han estat mai capaços de posar-se d'acord per construir un pont com Déu mana.
Sempre he sentit a dir que un pont és tot el contrari d'una frontera. No solament és una obra pública necessària, sinó una demostració que l'enginy humà pot unir territoris que abans quedaven totalment aïllats. Els més de dos-cents vehicles que cada dia travessaven el riu gràcies a un pas provisional que va construir una empresa i que, malauradament va destruir la tempesta del Gloria, eran una bona mostra de la seva gran utilitat.
Ara sembla que aquesta colla de sapastres-polítics tenen l'aberrant intenció de muntar una passera de fusta penjada amb cables amb un cost de mig milió d'euros. Quina vergonya! Per 25.000 o menys es pot fer un passallís com el que hi ha entre Sant Jordi Desvalls i Flaçà, en aquet mateix riu Ter.
És molt penós per als ciutadans estar manats per aquesta gent que només aspiren a la transferència de cada mes, i es passen el benestar dels ciutadans per el forro. Com tenen la vergonya de seure a les cadires municipals!
Del que sí estic molt segur és que si això passés entre dos pobles africans carregats de misèria, tindrien d'una manera o altre el seu pont. I acabo dient que en una de les comarques més oblidades per l'administració francesa, com és el Rosselló, en el tram entre Le Bolou i Perpinyà, semblant a la mateixa distància que hi ha del pont de Bonmatí al de Fontajau, ells hi tenen només sis ponts per travessar el seu riu Tec.
Inici del nou curs escolar 2020/21
Lluís Torner i Callicó girona
Aquest segons dilluns del mes de setembre, amb bon nombre d'incerteses que feien preveure un inici de curs summament complicat, com ja ho fou l'acabament de l'anterior, arran de la malastruga pandèmia de la covid; després d'un munt de jornades, reunions i trobades, entre ensenyament, sanitat i, sindicats, associacions de pares, i agrupacions de mestres, que s'han anat fent, al decurs de l'estiu, i que han donat lloc a normes, que s'han anat canviant i a vegades fins contradint, per anar-les adaptar als moviments que anava experimentant el virus, i les seves conseqüències, ha tingut lloc l'esperat inici del nou curs.
Els que tenim algun mestre a la família podem donar fe de l'angúnia que han patit, al decurs de l'estiu, i la feinada que els ha tocat fer per adaptar les escoles i les classes a una normativa feixuga i complicada; amb l'objectiu posat en donar un bon ensenyament, i alhora tenir cura d'evitar els possibles riscos.
Per tot plegat, aquesta inauguració, fent un símil, l'hem comparat a la festa dels Reis Mags. Professors i alumnes han passat la nit anterior amb una mena de neguit molt gran de com aniria l'inici del curs, i l'endemà, tret d'algun petit incident, tots més o menys han pogut celebrar el nou començament, amb prou normalitat. Vagi el nostre desig de bona sort i bona feina.
