La cursa per la vacuna

En l'aspecte positiu cal destacar que mai abans s'havia vist un esforç com l'actual tant pel volum de diners invertits com per la col·laboració entre empreses farmacèutiques en la recerca d'una solució, una cosa que faciliten les xarxes socials i en particular Internet en permetre treballar junts a centenars de científics de molts països. I és precisament això el revolucionari del present esforç que pot conduir al fet que disposem d'una o, més probablement, diverses vacunes en un termini breu de temps quan l'habitual exigia uns quinze anys entre investigacions i proves. Eliminar barreres de propietat intel·lectual o de transferència de tecnologia facilitaria molt aquesta tasca.

Els xinesos diuen que la seva investigació està molt avançada en tres vacunes almenys, i Putin afirma que la seva és ja una realitat i perquè no hi hagi dubtes de les seves intencions l'anomena «Sputnik V» en record de Yuri Gagarin, que va vèncer els nord-americans en la cursa espacial. Són com nens. La universitat d'Oxford també està en joc, com volent desmentir que el Brexit despullarà al Regne Unit com la potència menor que és. I Donald Trump pressiona els laboratoris perquè la vacuna nord-americana s'anunciï abans de les eleccions del 3 de novembre. Per això ha repartit 10.000 milions de dòlars com a part de l'operació Warp Speed («Velocitat de la llum»), el nom ja ho diu tot. Trump vol utilitzar la vacuna com a basa electoral i per això diversos laboratoris han subscrit una mena de codi ètic pel qual es comprometen a no cremar etapes i a no cedir davant les pressions polítiques. Però em temo que altres cediran. Sigui com sigui, americans, xinesos i russos inverteixen el seu prestigi en ser els primers a trobar l'anhelada vacuna per posar-se la corresponent medalla. Aquí el risc és que amb les presses ens enganyin.

En aquesta batalla aferrissada no podien faltar-hi els espies. Els nord-americans, amb carona de no haver trencat mai un plat, ja han revelat intents xinesos, russos i fins i tot iranians (sempre va bé posar-los a parir) per fer-se amb els avenços de les seves investigacions, i el mateix denuncien els britànics, que han detectat intents de hackeig a AstraZeneca, una companyia vinculada a la universitat d'Oxford que va haver de suspendre temporalment les proves al detectar efectes secundaris. Els nord-americans diuen que també han percebut intents de hackeig sobre la empreses Gilead Sciences, Novavax i Moderna i per això, perquè les espiava, Washington va tancar el consolat general de la Xina a Houston. Com que els seus sistemes de defensa cibernètica estan sent reforçats, els atacs es concentren ara en les universitats els ordinadors de les quals estan menys protegits. Com els de la universitat de Carolina del Nord, que ja ha denunciat diversos atacs xinesos i russos, aquests últims a càrrec de Cozy Bear, un grup de hackers que ja van estar involucrats en els atacs cibernètics contra el sistema electoral nord-americà el 2016. En altres casos la tasca dels espies es concentra en la desinformació, en sembrar dubtes sobre l'origen i els avenços de la pandèmia, en desqualificar els progressos i en exagerar els errors comesos al combatre-la. En realitat els fracassos són tan clamorosos que no necessiten que ningú els aclami.

Jo crec que guanyar diners amb aquesta vacuna és immoral. Com ho és que els països rics se la vulguin guardar per a ells. Sembla que un grapat de països adinerats ja ha reservat els primers 4.000 milions de dosis de diverses vacunes en experimentació. Per això aplaudeixo al Serum Institute de l'Índia que ha renunciat amb generositat a la propietat intel·lectual de la vacuna que està experimentant. La humanitat s'enfronta a un repte col·lectiu i per això crec que la vacuna hauria de ser gairebé gratis (els que la facin guanyaran moltíssims diners venent milers de milions de dosis), i que s'hauria de posar primer a l'abast dels més vulnerables a tot el món i no només als llocs més rics. Aquí del que es tracta és de derrotar el virus i per fer-ho cal saber que ningú estarà segur fins que tots ho estem. En aquest vaixell hi anem tots... tot i que també seria ingenu desconèixer que uns viatgen en primera classe, altres en preferent i altres en turista i que sempre hi ha més bots de salvament a la zona dels passatgers amb targeta de platí.

Per assegurar una distribució equitativa de la vacuna hi ha alguns esforços en marxa com la iniciativa «Covid-19 Vaccines Global Access Facility» (COVAX) recolzada per l'OMS, la Unió Europea, Japó, Canadà, Índia, i altres (però no per EUA ni per Rússia, i per la Xina només amb la boca petita). Aquest projecte pretén reunir 18.000 milions de dòlars per reservar milions de dosis d'una dotzena de vacunes en experimentació i garantir així que els més vulnerables de tot el món hi tinguin accés preferent. Veurem, perquè tinc molts dubtes. La cursa continua.