Per als grecs clàssics, el son era germà de la mort. Si acceptem això, el llit és germà del taüt. Són dos llocs de repòs; el taüt per un de més llarg, encara que menys reparador.

Els neanderthals van fer les primeres sepultures fa uns 100.000 anys. Acaba de descobrir-se al sud d'Àfrica el que es considera el primer llit de la Humanitat i li calculen el doble d'antiguitat, 200.000 anys. L'enterrament es considera un tret d'humanització en el lent procés evolutiu. El llit, no ho sé, però en invents humans hi ha pocs que el millorin. Aquest recent trobat primer llit -que porta 200.000 anys sense fer-se- consistia en herba, per estovar el terra, i cendra per asfixiar insectes i bloquejar paparres i altres plagues. Llavors era l'edat de pedra i ara estem en l'edat viscolàstica.

Encara que anem al llit confiats per relaxar-nos, a l'humorista nord-americà Mark Twain li semblava molt perillós perquè havia observat la quantitat de gent que hi moria. A l'altre pol, també hi ha moltes possibilitats que el sexe succeeixi al llit. El binomi sexe i mort, que semblen una antítesi (excepte en la petita mort de l'orgasme), coincideixen en el llit.

Al llit acaben per igual l'actiu i el passiu. Al passiu li costa abandonar el seu perquè té problemes per conciliar la vigília, mentre que a l'actiu qualsevol llit li serveix per agafar el son. Groucho Marx, que va escriure una peça d'humor a manera d'assaig sobre els llits i la va titular -directament i mandrosament- Llits, va observar sobre l'actiu Napoleó que es va proposar conquerir el món per a França: «A jutjar pel nombre de llits en què va haver de dormir Napoleó mai va haver d'aixecar-se com no fos per anar a dormir». L'activitat té límit.

La pandèmia també es mesura en llits. En termes sanitaris, en els llits d'unitats de cures intensives que arriben al col·lapse quan cadascun té un malalt a dins. En termes econòmics, en els llits desocupats dels hotels.