La mare necessita ajuda urgent

Àngels Pujol Ferrer colera

La meva mare té 88 anys, és nascuda a Colera, estima al seu poble.

Le meva mare és albina, ha d'estar tancada a casa, allunyada del sol. Gaudeix escrivint poesia i pintant, cada any, a la Festa Major fa el seu recital i regala un quadre per ser sortejat.

La meva obligació és vetllar pel seu benestar.

Les cases veïnes estan enderrocades o a punt de caure. Ningú no es fa càrrec d'elles.

He presentat moltes sol·licituds a l'Ajuntament; quan vam tenir un atac de formigues de cap vermell, a les que la mare té ­al·lèrgia, procedent dels corcs de la descomposició de la fusta. ­Després quan vam tenir una invasió de rates i ara que estem patint les picades d'un eixam de mosques vironeres que ens obliga a prendre antihistamínics i revisar que de les picades no ens en surtin cucs. Al matí les vam treure, a la tarda eren com un ou d'estruç.

Les mosques Sarcophagiae es nodreixen del material en descomposició. Les cases veïnes tenen rates, ocells, gats... i tos ells produeixen femtes. He hagut de debatre amb qui els alimenta i ara es corre pel poble que hem fet desaparèixer als gats. Res més lluny del meu pensament.

He escrit llibres sobre ­Educació Ambiental, he desenvolupat la meva tasca investigadora amb universitats: Cali (Colòmbia), Ta­pada d'Ajuda (Portugal), Com­plutense (Madrid), illes Balears...

Vull ajudar la mare, és el meu desig i obligació, sé que puc ­desinfectar la casa, però també sé que no erradicar el focus d'infecció no em servirà de res.

Demà lliuro una nova sol·licitud a l'Ajuntament. La mare segueix fora del lloc on pot i vol estar. La passada nit ja no ha dormit, enyora el seu llit. Després de dinar ha hagut de vomitar. Prefereixo no explicar més penúries.

Escric això mentre no dormo.

Vaig trucar al 112, no és un tema d'ells, tampoc m'ajuden qui defensa els animals del carrer, ara soc una assassina, doncs surto a desinfectar, encara que no he aconseguit res. No coneixen el meu currículum.

No puc erradicar les mosques sinó aconsegueixo col·laboració. Ara el problema és meu però aquesta plaga, com bé se sap, s'estendrà i més mares poden patir-ho.

La meva obligació com a filla és salvaguardar la meva mare.

La meva mare necessita ajuda per poder tornar a pintar, a escriure i encara que aquest any no hi haurà Festa Major guardarà el seu quadre i la seva poesia per al proper any.

Si us plau, necessito ajuda per a la mare i en cap cas econòmica.

Faves tendres

Pau Canals Angerri Girona

No deixa de ser curiós que amb la quantitat de parcel·les municipals lliures que hi ha a les Hortes de Santa Eugènia de la ciutat de Girona, una persona pugui arribar a tardar, com a mínim, més de 4 mesos que s'atengui la seva sol·licitud. Vaig presentar-la l'11 de juliol, sense cap resposta, vaig fer una consulta a l'Ajuntament el 13 de setembre, a qui vaig i torno a agrair la seva atenció impecable i excel·lent, acte seguit em vaig posar en contacte via telefònica amb l'Associació de les Hortes de Santa Eugènia, sabent que la meva sol·licitud l'havien recepcionada correctament, em va sorprendre quan em varen explicar que potser cap al novembre i sense assegurar-ho atendrien la meva sol·licitud. Desconeixia totalment la gran demanda per utilitzar les parcel·les municipals com a hort de lleure, sinó, no m'explico els motius d'aquesta espera. El cert és que la covid arribarà fort per novembre i les faves hauré d'esperar a sembrar-les.

La Caixa, Joan Jahoner de Forallac

JOAN LLUÍS MAS GOST PALAMÓS

La seva edat la ignoro, però m'agradaria saber si tenia alguns estalvis en la Banca Catalana i en el Banc dels Pirineus, i que als catalans ens van estafar i arruinar. Per això preferim que els pocs estalvis dels verdaders catalans els gestionin des de l'estranger.

Salut i bona taula.