19 de setembre de 2020
19.09.2020
Diari de Girona

Un cataclisme per l'hosteleria de sol i platja

18.09.2020 | 23:25
Un cataclisme per l'hosteleria de sol i platja

El 16 d'abril d'enguany Diari de Girona em va publicar un article que vaig intitular: «Rèquiem per la propera temporada turística» en el qual albirava que la temporada que ara està acabant-se seria un pur desastre per al sector hoteler de la Costa Brava. I a hores d'ara, malauradament, ja podem dir que no vaig exagerar, ans al contrari, em vaig quedar curt. La temporada 2020 serà recordada per ser l'any de la pandèmia de la covid-19, l'any catastròfic que haurà marcat les vides no només de la gent del turisme sinó que també de tota la societat en general. És la crua realitat, encara que alguns irresponsables portaveus d'associacions empresarials i molts mitjans d'informació com, per exemple, TV3 per boca d'alguns dels seus corresponsals, pretenen trabucar la realitat utilitzant un llenguatge equívoc a base d'exageracions, veritats a mitges quan no dades manipulades i, com fan alguns economistes tramposos, fent jocs de malabarisme amb les estadístiques per donar una impressió equívoca de la realitat. La veritat és que la temporada per als hotels de tot el litoral gironí, llevat d'algunes comptadíssimes excepcions que sempre hi són, ha estat un vertader desastre. Es van passar des del mes de març fins entrat juny, que inclou Setmana Santa, amb els establiments d'hostaleria tancats a cal i canto, suportant unes inevitables despeses fixes de considerable quantia, mentre que el juliol només van mig funcionar els caps de setmana i el mes d'agost mols establiments per assolir una ocupació només mitjana s'han vist obligats a rebaixar preus. Dir i publicar de forma reiterada que el mes d'agost ha salvat la temporada és una autèntica bajanada, una presa de pèl i una falta de respecte envers moltes de les nostres empreses que aquesta temporada ho han passat molt malament i veuen incert el seu futur. El mes d'agost, en el millor dels casos, a alguns els ha salvat el mes d'agost i res més. Per altres ni això, ja que molts hotels ni en les dates puntes no han superat el 50% d'ocupació mentre que altres, sobretot al sud de la Costa Brava, ni tan sols han obert i àdhuc alguns han obert i per falta de clients s'han vist obligats a tornar a tancar les portes. Amb aquest panorama, com es pot dir que, en caràcter general, s'ha salvat la temporada? Dir que alguns caps de setmana del juliol i tres setmanes del mes d'agost amb unes ocupacions, que en el millor de casos, no van superar el 50 %, equival a salvar la temporada d'estiu dels hotels de costa, és quelcom com si un culé fanàtic digués que en el seu recent partit contra el Bayern Munich el Barça va salvar el seu prestigi perquè va aconseguir marcar-li dos gols al equip bàvar. I el que és vàlid per als hotels de costa ho és també per als càmpings de la zona, el sector de la restauració, les agències de viatges, el col·lectiu de guies turístics, les empreses d'autobusos i del taxi, així com per totes les dedicades a proporcionar serveis turístics. És ben cert que aquests dies la majoria de les nostres platges han estat plenes de gom a gom encara que amb els usuaris obligats a guardar la distància social. No obstant cal remarcar que d'aquests usuaris poquíssims eren clients d'hotel. La gran majoria eren o bé propietaris, llogaters d'apartaments o gironins dels diferents indrets de les contrades gironines de l'interior que venien a la costa a passar-hi el dia per cap al vespre retornar a les seves llars.

Sempre parlant en termes generals, els que sí han salvat més que bé la temporada han estat els establiments d'agroturisme també dit turisme rural. I s'han salvat per dues raons principals. Perquè els estrangers, que són els que han fallat als hotels de costa a causa de la covid-19, en prou feines figuren entre la seva clientela habitual que la conformen, fonamentalment, catalans de proximitat, i, sobretot perquè aquest model d'hostaleria generalment disposen d'un nombre molt limitat d'habitacions –rarament arriben a la desena– i així els resulta molt fàcil arribar al cent per cent d'ocupació. Qualsevol hotel de platja d'unes quantes desenes d'habitacions si només en tinguera deu o menys, malgrat la crisi, també li haguera estat fàcil emplenar-les totes i aleshores podrien parlar d'una ocupació total. El problema l'han tingut els hotels de capacitat mitjana i alta perquè li han mancat els clients estrangers que representen aproximadament el 50% de la seva clientela, i l'altre 50%, els de proximitat, també els hi han fallat en certa mesura, perquè cal tenir en compte que aquest tipus de clientela la conformen petits empresaris, comerciants i autònoms i la majoria d'aquest col·lectius han estat diversos mesos sense facturar ni un sol euro i això fa que molts d'ells no tinguin ni humor ni diners per anar-se'n de vacances, sobretot tenint en compte que el panorama econòmic imminent que se'ls presenta no és precisament per tirar coets.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit