19 de setembre de 2020
19.09.2020
Diari de Girona

L'empanada mental dels catalans

18.09.2020 | 23:25
L'empanada mental dels catalans

La darrera enquesta sobre possibles resultats electorals per quan se celebrin comicis al Parlament de Catalunya, cosa que depèn de l'humor cínic del fugat Carles Puigdemont o de la Sala Segona del Tribunal Suprem si el vicari Joaquim Torra no ens munta un tercer acte de desobediència i es tanca a Palau fins a esperar que el treguin amb camisa de força, fou realitzada per l'empresa Gad3 per a La Vanguardia. Una lectura precipitada de la mateixa portà a l'engany al mateix editorialista del reconegut diari barceloní. Posà per títol «L'independentisme s'enforteix».

No s'havia adonat que el 51% del vots i els prop de 80 escons adjudicats a ERC, JxCat i CUP venien donats per la considerable rebaixa de la participació que l'estudi recollia: del 82% de 2017 a un 69% per enguany o pel primer trimestre de 2021, així com també per l'alta mobilització del vot secessionista en front d'un passiu vot favorable a una tercera via o contrari a la pulsió autodestructiva que de tant en tant sorgeix a Catalunya, cavernícolament mostrada i esplaiada en els fets d'octubre de farà tres anys.

Si això fou el diumenge 6 de setembre, l'endemà mateix el diari del grup Godó baixava el to i de la ma de l'analista Carles Castro posava les coses en el seu lloc. «Més d'un 65% (dels enquestats) defensa tancar un acord i només un 26% s'aferra al referèndum» i «El sí a la independència es queda tot just un punt i mig per sota del vot de rebuig» foren els titulars d'una rectificació no anunciada. Si els seus col·laboradors Pilar Rahola i Francesc-Marc Àlvaro arriben a pertànyer a la redacció, hagués entès que havien fet un gol a l'actual director, l'amic Jordi Juan, però sortosament no és el cas. Ja s'encarregà en Màrius Carol d'escombrar l'època boja d'en Pepe Antich. Amb tot, un cert encanteri puigdemontista i jonquerista encara persisteix ara que fins i tot els seus seguidors diuen que el «procés» no ha estat altra cosa que un ram ben fet de paraules, el·lipsis i sobreentesos que a la desglòria ha portat el país sencer.

«L'empanada mental» que ens han deixat ens ha cobert de cendra. Que un 40,5% dels enquestats, en front d'un 29,3, diguin que el Govern català està més predisposat al diàleg amb el Govern espanyol que aquest amb el primer, posa de relleu com una societat hiperinformada por ser alhora la més ignorant de totes. Que, d'iniciar-se una negociació bilateral per resoldre el conflicte polític, les opinions es reparteixin entre una reforma de la Constitució, un referèndum sobre la independència de Catalunya, una millora del seu finançament i un nou Estatut, posa negre sobre blanc respecte del poc senderi dels electors que configuraren la mostra. Que després de triar opció electoral favorita, sumant el ja esmentat 51%, a la pregunta de què votarieu en un hipotètic referèndum sobre la independència, els «no» superin de nou als «si» mostra un estat depressiu de la tropa. I que, pel supòsit que es donés l'anunciada majoria independentista, els enquestats diguin que l'objectiu principal del nou govern hauria de ser negociar millores en l'autogovern i el finançament autonòmic (41,1%) en comptes de celebrar el referèndum i obtenir l'amnistia pels polítics condemnats per sedició, ens diu que l'olla s'està refredant per no dir que se'ls hi ha anat a més d'un.

L'independentisme no s'enforteix, sinó que cada casa hi ha portat el més «tonto» dels seus i que aquests han acabat cansats del fer el pallasso. Principalment les elits econòmiques i culturals del país que, els uns posant-hi diners i els altres posant-hi sintagmes, han aconseguit la reconstrucció intel·lectual de l'arca de Noè. No anàvem a Ítaca, com ens va anunciar el desgovernador d'en Mas, sinó a recollir tot el bestiari català i posar-ho en un mateix pessebre. Per fer què? Ras i curt, per fer el «gilipolles» durant uns anys.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook