Resolució de la Generalitat sobre el brot de covid-19 a Girona i Salt, publicada dimecres al DOGC: «Es recomana que la població romangui al seu domicili». Detalla els motius per poder sortir al carrer, que són els considerats essencials. La majoria de les limitacions són les mateixes que existien durant l'estat d'alarma, amb la diferència que ara, legalment, no es poden imposar. Diu també que «els contactes s'han de limitar, tant com sigui possible, a les persones que integren el grup de convivència habitual (€) El grup ha de ser el més estable possible».

Però la mateixa resolució, signada per la consellera Alba Vergés, diu que les activitats esportives es poden dur a terme «sempre que es garanteixi no superar el 50% de l'aforament». Posat a la pràctica, això vol dir que la Generalitat ens recomana quedar-nos a casa però que avui fins a 2.100 persones tenen permís per sortir de les seves llars i assistir a un espectacle esportiu que se celebrarà en un recinte tancat com és el pavelló de Fontajau, amb autorització de les autoritats sanitàries de Catalunya. Girona i Salt concentren ara com ara el principal focus de la pandèmia a Catalunya, i la ciutat de Girona té l'índex de rebrot més elevat del país. No dubto que els responsables de l'Uni Girona aplicaran totes les mesures de seguretat que exigeixen els protocols, però ens trobem davant una irresponsable contradicció de la Generalitat. La Secretaria de l'Esport i l'Uni Girona van pactar al mes de juliol un aforament d'unes 2.000 persones a Fontajau quan la situació epidemiològica a la ciutat era molt diferent de l'actual. Recomanar i res és el mateix. Al mes de juliol, Quim Torra també va «recomanar» no marxar de Barcelona. Resultat: aquell cap de setmana, uns 400.000 vehicles van sortir de la capital catalana.

Al final, és la història de sempre. El Consell Superior d'Esports recomana que no se superin els 500 espectadors en els espais tancats. Però, ja se sap, Espanya és repressora, i nosaltres, els catalans, som fantàstics. Ni 500, ni 1.000: 2.000 espectadors, i endavant les atxes. Som immunes.

Diego López Acuña, epidemiòleg i exdirector de crisi de l'Organització Mundial de la Salut, deia aquesta setmana a TVE1 que «s'ha viscut l'estiu com si no existís el virus, i ara en paguem les conseqüències». I molts s'entossudeixen a seguir vivint com si no hagués passat res, començant per unes autoritats sanitàries que, en una mateixa resolució, són capaces de dir una cosa i la contrària.