El logo el defineix. La taca d'una copa de vi negre a la pàgina d'un llibre. És el logo de Context, el bar llibreria del Barri Vell gironí, la creació de Frederic Streich on els llibres, les seves històries i idees cobren vida.

Streich no és el típic llibreter. Nascut a Barcelona, ??va viure durant vint anys a l'Empordà. A Girona hi venia a conferències i cursos i li va semblar un lloc ideal per muntar el bar llibreria amb el qual somiava. Ho va fer el 2009 i el va anomenar Context. I aquell va ser l'inici d'un lloc clau que va saber convertir-se en l'eix d'una radiació cultural que marcaria per sempre Girona. Ell ho diu sense complexos: «Els llibres han estat una de les meves passions i l'alcohol un dels meus vicis, o viceversa».

Context, amb Frederic Streich al capdavant, té avui dia una de les agendes més actives de les comarques gironines. Recitals, poesia, teatre en viu, cinema, exposicions. Ni la COVID els ha parat, traslladant tertúlies a manera virtual. A Frederic l'art en totes les seves expressions li insufla vida. No per això se sent un bohemi, fins i tot rebutja el concepte d'una bohèmia gironina. «Si existeix, no l'he arribat a conèixer. Circulen alguns personatges excèntrics, però no els qualificaria de bohemis. Des que vaig arribar a la ciutat em va sorprendre que aquí la majoria d'artistes beuen infusions en comptes d'absenta.»

Frederic parla de molt postureig. De falta d'inquietud intel·lectual. La cultura serveix per despertar. Per veure des d'un costat crític. Per això Streich no té pels a la llengua. Quan Puigdemont era alcalde, no es va estalviar els dards. En el present tampoc: «Sempre hi ha algú que és capaç de fer-ho pitjor que un mateix. I li suggeriria emportar-se l'alcaldessa Madrenas de la mà dreta a Brussel·les».

Altres llibreters de la ciutat s'han convertit en figures clau de la cultura catalana. Llibreters que han transcendit la mera professió convertint-se en referents culturals: Pere Rodeja de la Geli, Guillem Ter­ribas de la 22, Felip Ortega de la desapareguda Llibreteria. El sumo a la llista, encara que ell mateix es considera un simple aficionat, un «freaky dels llibres» i l'art.

Viure just a sobre de Context, com ho feia quan estava a Pou Rodó, era com no tancar la persiana mai. Sense deixar el cor de Barri Vell gironí, mudats fa poc a la Cort Reial (18), assegura viure més tranquil.

A Catalunya li fan molta falta gent de la cultura com Streich. Crítics i inconformistes, perquè la cultura també té aquesta oblidada finalitat.