Aquesta setmana el Banc d'Espanya ha exposat els escenaris per als dos anys que vindran. Mentre que pronostica una caiguda del PIB de l'11,6% per al 2020, preveu una pujada del 7,3 o el 4,1% per al 2021 i del 3,3% o 1,9% per al 2022, segons si ens basem en un escenari optimista o pessimista. A mesura que avancen els dies les previsions es van enfosquint, deixant entreveure una recuperació molt difícil. Si observem l'escenari 2, el més pessimista, l'any 2022 el PIB serà el 6,2% inferior al que hi va haver el 2019.
En àmbit macroeconòmic l'economia espanyola ha aguantat el tipus amb els intercanvis exteriors. Si bé el turisme ha caigut, el compte corrent de béns és sorprenentment positiu i això fa que el conjunt del que es ven i compra a l'exterior sigui favorable amb l'exterior. Vol dir que la competitivitat de les empreses espanyoles és bona i que una de les solucions per sortir de la crisi passa per l'exportació, talment com es va fer per sortir de la crisi immobiliària a partir del 2012. Llavors, però, ens vam repenjar en el turisme, i ara serà el problema a resoldre.
La covid-19 canviarà moltes coses a mitjà i llarg termini. Però alguns efectes ja són palpables: s'han accelerat tendències que s'estaven anticipant, com les reunions per Zoom, el teletreball, les energies renovables o els objectius de desenvolupament sostenible. Aquests ODS van ser definits el 2015 per l'ONU per tal de combatre la pobresa, protegir el planeta i assegurar una prosperitat per a tothom. Els 17 objectius que permeten fer el camí s'han de desenvolupar en 15 anys, és a dir, fins al 2030. Són els següents: Fi de la pobresa, Fam zero, Salut i benestar, Educació de qualitat, Igualtat de gènere, Aigua neta i sanejament, Energia assequible i neta, Treball decent i creixement econòmic, Indústria, innovació i infraestructura, Reducció de desigualtats, Ciutats i comunitats sostenibles, Producció i consum responsables, Acció pel clima, Vida submarina, Vida en ecosistemes terrestres, Pau, justícia i institucions sòlides, i Aliances per assolir els objectius.
En conjunt, aquests objectius condueixen a un canvi substancial de la vida i l'economia. Per exemple, la producció i el consum responsables implica deixar de consumir el que no és necessari, allò que jo defineixo com la societat de l'abundància frugal. També tenir una energia sostenible alineada amb l'agenda pel canvi climàtic, que Europa està desenvolupant amb el Green Deal (el 55% menys de CO2 pel 2030). I acabar amb la pobresa, la fam i les desigualtats implica noves polítiques de redistribució de la riquesa, mentre que la salut i l'educació seran bàsiques en la nova economia.
La pandèmia ha ensorrat una bona part del turisme internacional, sobretot el de llarga distància i de rebot ha fet caure altres sectors. Avui veiem com ha caigut l'activitat lligada a hotels i restaurants, també la de llocs públics com aeroports, ministeris, instituts i llocs públics, però ja es comença a percebre la caiguda del consum domèstic. Donada la tipologia de treball associada al turisme, costarà donar feina a un col·lectiu tan ampli.
En contraposició, quins seran els sectors que sortiran més aviat dels efectes de la crisi? En primer lloc el sector de la salut. Hi haurà un abans i un després amb el pes del sector sanitari sobre l'economia. Després venen els serveis d'informació, serveis tècnics i professionals, lloguers i Leasing d'equipaments, ajudes a la gestió de les empreses, comerç al detall, finances, construcció, serveis públics, comerç a l'engròs i suport a l'administració de les empreses. I poca cosa més: tota la resta d'activitats tindran un retorn a l'activitat normalitzat cap a dos anys més tard, moltes no ho faran fins al 2024, o ja no ho faran.
Si superposem els sectors que ajudaran a sortir de la crisis i els ODS, observem que el sector de la salut i la cura personal són els grans destacats d'aquesta crisi, on cal aportar la màxima energia empresarial catalana. Altres sectors poden anar associats a aquest, per exemple, la substitució del plàstic on sigui possible, el canvi energètic per solucions renovables, la reenginyeria en molts processos industrials i el redisseny de molts productes per consumir menys matèries primeres.
Però si realment volem fer un canvi caldrà posar noves regles a l'economia. Si realment es vol disminuir el consum pel consum, l'esgotament de matèries primeres, cal penalitzar el seu ús amb taxes. Al mateix temps cal alleugerir l'IVA: és un impost a la intel·ligència, a la imaginació i a la bona organització. No té sentit penalitzar la música, el cinema, el teatre o la lectura amb el 21% i a canvi permetre que les matèries primeres com l'acer, el coure, el ciment, o els combustibles fòssils no tinguin preus associats al seu esgotament. Per resoldre la desigualtat social l'economia actual actua apujant el creixement en base al consum i a l'endeutament, quan una vertadera política de re-distribució posaria uns ingressos mínims i màxims, amb renda bàsica i impostos a la renda del 75 i del 95% a partir de certes rendes milionàries. Aquestes mesures i altres més complexes haurien de formar part de molts programes electorals en els propers anys. Crec que la sortida de la pandèmia obligarà a començar a fer aquest camí en una equació difícil de resoldre: Empresa+ODS+Covid.
