Cartes

cirilo viso Romo GIRONA

Hi ha coses que no entenc, com que com a conseqüència de la COVID-19, la societat GEiEG, que té instal·lacions a Sant Ponç i a Sant Narcís, a l'hora d'evitar la propagació del famós virus, això han dit, decideix unilateralment tancar les instal·lacions de Sant Narcís.

Em pregunto què ha influït en la presa d'aquesta decisió? Que Sant Narcís és un barri de gent treballadora, que tant el president com amics fan servir les altres instal·lacions, que el material per exemple de fitnes és vell i deteriorat perquè el nou va a l'altra dependència, que entre les dues instal·lacions hi ha gairebé 4 quilòmetres.

Jo tinc amics de totes les esferes socials, professors d'institut venen a Sant Narcís, empleats de l'Ajuntament també, veïns que viuen al carrer la Rutlla, la Creu i a la plaça del Lleó els veig aquí moltes vegades. A qui no veig és al senyor president de l'entitat ni als seus col·laboradors més directes.

Que jo sàpiga, i he trucat a l'Ajuntament per informar-me, m'han contestat que el risc de contagi a Sant Narcis és el mateix que el que hi ha a la plaça del Vi. Per què aquest tancament?

Parlem dels que som grans

Lluís Torner i Callicó Girona

El passat dia 21 de setembre, vam entrar a la tardor, l'estació que se sol assimilar a la gent gran. S'acaba l'estiu, amb el tragí que li és propi, la natura va canviant de color i la majoria dels arbres es prepararen per a la pèrdua de les fulles. Normalment -tot i que aquest any no té res de normal- els que ja tenim una edat acollim la tardor amb una mena de pau i relaxament, començant les activitats que a l'estiu havíem aparcat.

Aquest any, però, amb el tema de la COVID-19, la gent gran, que estem qualificats com a «gent de risc», no és que en tinguem gaire, de sensació de pau, ben al contrari, més quan tenim el trist record de l'alt nombre de residents que, en diferents centres, d'una manera, del tot incomprensible i injusta, han perdut la vida, en la major de les soledats, de la qual cosa ningú, encara, ha assumit la responsabilitat.

Fa ben poc, parlant per telèfon -ja que no se'ls pot anar a veure - amb un company ingressat, es lamentava del fet de no poder sortir, ni de rebre visites, des de fa un munt de dies. Llavors, si ja és prou dur no poder restar a casa, el pas dels dies, en aquesta mena de reclusió no volguda, se'ls fa interminable. Preguntem: què fa la conselleria d'Afers Socials i Família, en favor de la qualitat de vida de la gent asilada?

Per cert, fa poc ha estat el dia dedicat a les i els malalts d'Alzheimer, un problema que cada vegada està més estès, i al qual no es troba remei. Vagi un record per a les i els que n'estan afectats i per als respectius cuidadors.

És el nostre parer.

Carta al Sr. Pedro Sánchez

salvador tarradas GUALTA

Seré breu, senyor Sánchez. El MHP Torra li ha etzibat que vostè és un bon tros de quòniam. Aquest qualificatiu està pres del llatí quôniam, conjunció que significa en català perquè, puix, ja que.

Tros de quòniam, als segles XIX i XX, s'aplicava a persones d'un nivell cultural tirant a baix, com sagristans o seminaristes que, volent passar per intel·lectuals, parlaven emprant llatinades com quôniam, però eren incapaços de seguir el fil argumental perquè el seu discurs era inconsistent.

Per tant, Sr. Sánchez es pot donar per ofès però no per insultat, com si li hagués dit talòs, enze, babau, curt de gambals, totxo, baboia, sabatasses. No, no li ha dit res d'això, sinó que vostè està mancat de discurs i arguments davant la vergonya internacional i mundial que unes persones honestes, justes i demòcrates estiguin empresonades o a l'exili per ser conseqüents amb llurs idees polítiques i el mandat de les urnes. Efectivament, Sr. Sánchez, vostè és un bon tros de quòniam quan acusa el president Torra de judicialitzar la política.