La setmana passada vaig introduir-me en el tema de l'amistat presentant el seu significat etimològic. Avui aporto altres interpretacions del concepte amistat que l'enriqueix. Feia constar que no se sap quina és l'arrel etimològica del terme amic, tanmateix uns filòlegs aposten per un origen pristí grec molt bonic, compost de dos vocables, «sense» i «ego», el que significa avantposar l'amic al propi jo, als meus interessos; per fer bons companys és necessari oblidar-se del nostre jo egoista i capriciós. Pura empatia.
L'amistat és una afecció d'una persona envers una altra, nada d'una estimació desinteressada i d'una benvolença mútues, més enllà dels lligams de sang i de l'amor sexual, independentment de l'edat, de la raça, de la classe social i del gènere.
A finals de la dècada dels seixanta vaig observar sorprès la presència de colles de noies estrangeres descontrolades i lliures a la Costa Brava. Estiuejaven sense cap vigilància familiar. La bona relació amistosa entre les turistes representava un fet atípic. Aquesta actitud forana, com també la seva forma de vestir i de comportar-se respecte a la sexualitat, va tenir una incidència decisiva i va contribuir a l'alliberament de les noies del litoral i rerepaís. Van influir de tal forma que algunes xiquetes deixaren la llar familiar, sense haver-se casat, com era preceptiu, per viure en un espai compartit amb noies i nois. El problema generacional estava servit.
José Luis Aranguren en l'assaig Erotismo y liberación de la mujer toca diferents temes relacionats amb la dona i anuncia que el model anglosaxó de relacionar-se entre els homes i les dones influirà també entre nosaltres. La informació la rebíem no sols a l'estiu veient com es comportaven les estrangeres d'una forma anticonvencional, més lliure, més atrevida sexualment, però també palpitava en les lletres de les cançons de les bandes joves musicals, en els nou balls, i en el cine. La història ha donat la raó al filòsof.
La verdadera amistat és una assumpció de drets i deures, hi ha persones més dotades que altres, per exemple, la meva dona, la Montserrat, té molt bones amigues de diferents països, també amics, alguns molt femenins. La seva generació, nascuda a la segona meitat del segle XX, ja és diferent de la generació anterior. Ha conservat amistats de la infància, especialment l' Ana, que més que una fidel amiga és una bona germana i la relació és tan íntima i profunda que poden passar temps sense parlar-se, però si es necessiten s'organitzaran a l'acte per ajudar-se, per fer-se costat.
Un servidor no ha sigut una persona de molts amics; encara que Aristòtil proclamés que la sociabilitat és innata, algunes persones ho són obligatòriament, per deure social. La meva naturalesa és més la d'un home vergonyós, poc propens a la comunicació oral, que la d'un llop solitari. Els que m'han conegut bé m'han acusat de ser impacient, el que m'incapacita per fer bons amics, ja que l'amistat s'ha de conrear amb tones de paciència i de comprensió. Entre relacions socials només destaco un amic, l' Emiliano, un professor asturià de Literatura castellana, que aviat va aprendre el català. Company de bon humor, militava en el PSOE i alguna enganxada tinguérem quan el seu partit volia implantar la LOAPA.
No hi ha marcs referencials literaris sobre l'amistat entre les dones, perquè abans aquest valor no era transmès per la família, ni l'escola. La nena, de petita, tenia companyes de jocs però les havien programat per casar-se i quan la noia havia trobat un xicot s'apartava de les amigues, en canvi el noi continuava amb la seva colla.
He consultat per escriure aquest article amb companyes de la meva edat, de més de 70 i 80 anys perquè analitzessin el concepte d'amistat entre les dones i totes m'han dit que les úniques amigues verdaderes i que encara conserven són amb les que van anar juntes al col·legi, si bé durant moltes dècades han estat allunyades per l'espai geogràfic, però en aquests últims anys s'han retrobat i han recosit l'amistat i en part gràcies a la xarxa.
Ara es comuniquen sovintejadament amb la mateixa intimitat i confiança que ho feren de petites, per contrast les amigues fetes al llarg de la vida, molt relacionades totes amb la feina o amb un circuit social determinat, han estat amistats temporals, fugisseres, i mai aconseguiren amb elles la complicitat tan franca, com la de les seves amigues d'abans, les del principi de la seva vida.
Altres noies d'una edat més jove sí que han conservat les amistats de tota la vida, com es desprèn del que he contat de la meva muller, però n'han fet de noves molt bones en l'àmbit laboral o social. Aquesta actitud oberta respon a una nova socialització de les nenes a finals de la dècada dels 70 que va començar a presentar l'amistat entre les noies com un valor positiu i va acostar els nens amb les nenes, gràcies als col·legis i instituts mixtes. També van contribuir-hi les organitzacions socials d'esbarjo que ja no diferenciaven entre gèneres.
Alguns adagis aconsellen no dir la veritat perquè «Per dir les veritats es perden les amistats». També conviden a separar l'amistat de l'interès: «S'amistat a una banda i els interessos a s'altra», «Amistat per interès no dura perquè no és». Una dita advera que l'amistat es nota amb la dificultat: «En les enfermetats es veuen les amistats» o el mal pitjor deriva d'una mala amistat: «És doblada la maldat que es fa en senyal d'amistat».
Ànims i que tinguem sort!
